Efectes del Brexit: sense cites per a visats
Una advocada protesta en una carta per l’alentiment de la gestió dels permisos per a britànics que volen jubilar-se a Espanya.
Una advocada, L. L., treballa en un bufet d’advocats situat a Madrid especialitzat a gestionar tota mena de visats tot i que les seves clientes més habituals són persones «amb alt poder adquisitiu» que volen «jubilarse a Espanya o que ara amb el Brexit no hi poden estar més de 90 dies i volen viure aquí».
Després de la separació definitiva entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i la Unió Europea, la lliure circulació de persones va deixar d’aplicar-se l’1 de gener del 2021 i la feina d’aquests bufets s’ha complicat en els últims mesos. «No estan donant cites per als visats de gent que vol abandonar el Regne Unit i viure a Espanya, pagant els impostos i tot aquí. Cada cita reporta més de 500 lliures a les arques de l’Estat», afirma la lletrada, que assegura que fa «dos mesos que demana cites» sense obtenir ni tan sols una resposta.
La cita és el primer pas per obtenir un visat que permetria fer vida en territori espanyol més enllà dels reglamentaris 90 dies en un període de 180. «Amb els d’Edimburg i Manchester
la comunicació és fluida, el problema està focalitzat a Londres», explica una advocada que acompanya les persones o les famílies interessades a viure a Espanya durant tot el procés burocràtic. «Es poden gastar més de 3.000 euros per venir, ja que han de pagar una assegurança mèdica privada per un any per endavant, una assegurança de repatriació i la comissió del consolat espanyol, que són més de 500 lliures, entre altres costos només de documentació», afegeix.
L’objectiu de la carta és principalment visibilitzar una problemàtica eclipsada per altres efectes no desitjats o imprevistos del Brexit com la falta de subministraments. Aquest «tap administratiu» genera molts inconvenients a unes persones que volen, remarca l’advocada, «viure i consumir al nostre país i pagar impostos aquí». I és que alguns dels documents, per exemple, tenen una validesa de tres mesos. Si no obtenen cita en aquell interval de temps, toca començar de nou. Demanar els mateixos papers i pagar una altra vegada.
Fonts del Ministeri d’Exteriors, per la seva banda, expliquen a aquest diari que ja treballen per poder donar resposta a un allau de sol·licituds de visats post-Brexit. «Els problemes d’assignació de cites s’estan produint especialment al Consolat General Londres, a causa de les limitacions d’un edifici que no estava pensat per afrontar la situació actual», expliquen des del Ministeri, que parlen d’un «augment exponencial» de peticions en tots els consultats al Regne Unit.
Conscient del problema estructural en aquest consolat, el Ministeri ultima un trasllat a altres instal·lacions «més adequades al nou volum de treball derivat del Brexit». Mentrestant, asseguren les mateixes fonts, ja s’han pres algunes mesures, com «l’automatització del sistema d’assignació de cites o l’increment de personal dedicat a visats».
Des de l’1 de gener del 2021, a més, els consolats s’han trobat amb dificultats afegides, com l’acaparament de cites, un alt percentatge de persones interessades que no acudeixen a la cita i un volum important d’expedients incomplets que requereixen esmena. Totes aquestes circumstàncies, alienes a la tasca dels consolats, «estan alentit encara més la gestió dels visats», remarquen fonts del Ministeri, que també puntualitzen que s’estan prioritzant els visats per a estudiants, per a auxiliars de conversa i per a treballadors. Es dedueix que els visats denominats de «residència no lucrativa» per a britànics prejubilats o jubilats no són preferents.
Experts consultats per aquest diari expliquen que els visats per residència no lucrativa requereixen actualment un esforç més gran per part dels funcionaris al consolat. El procés és més llarg, implica més requisits i es miren amb lupa. Es tracta d’evitar possibles fraus, principalment que aquests sollicitants britànics s’instal·lin a Espanya i hi facin alguna activitat econòmica o laboral.
n