La Vall d’Hebron fa el gran salt
El complex hospitalari presenta les seves obres de transformació, que inclouen tres edificis nous i millores en la connexió dels barris de Montbau i Sant Genís. L’activitat ambulatòria es traslladarà a l’altre costat de la Ronda de Dalt.
Els barris de Montbau i Sant Genís, a Horta-Guinardó, deixaran per fi d’estar separats. Les obres de remodelació de l’Hospital de la Vall d’Hebron contemplen una pacificació de la zona que unirà dos veïnats fins ara separats precisament per aquest centre sanitari. El projecte, a més d’una transformació per al que és l’hospital més gran de Catalunya (que atén unes 500.000 persones), suposa també una transformació urbanística per a Barcelona i una reordenació d’Horta-Guinardó.
El gran complex hospitalari va presentar ahir les obres de transformació del recinte, que acabaran entorn de l’any 2025.
Part d’aquestes obres ja van començar fa temps, però com va explicar el gerent de la Vall d’Hebron, Albert Salazar, el projecte es presenta ara perquè «sembla que s’està passant pàgina de la pandèmia». L’Hospital de a Vall d’Hebron tenia ahir 20 pacients amb Covid-19 en planta i set a les ucis.
Les obres de transformació de l’hospital inclouen no només la remodelació de les àrees més obsoletes, sinó també l’aixecament de nous edificis. Un d’aquests serà el de la Teixonera, que s’ubicarà en aquest barri situat «més enllà de la Ronda de Dalt» (concretament sobre la llosa que cobreix les cotxeres de l’L-3 del metro), unirà Montbau i Sant Genís (el projecte inclou zones verdes i de vianants) i acollirà «tota la part ambulatòria» i de «consultes externes d’especialitats» de l’hospital. «La Vall d’Hebron fa moltíssimes proves diagnòstiques –va justificar Salazar–. Tot això és dins d’uns edificis en una situació cada vegada més deteriorada». L’edifici de la Teixonera estarà a punt el 2024 o el 2025, tindrà 36.000 metres quadrats i s’hi invertiran 70 milions d’euros.
La llosa de formigó, sobre la
qual es construirà l’edifici, és de titularitat municipal. Avui està ocupada per un aparcament de cotxes i el dipòsit de la grua municipal. Està previst que l’edifici de la Teixonera tingui aproximadament deu plantes i a l’interior hi hagi espai per a 250 consultes, un centenar de gabinets i un centenar més de places d’hospital de dia.
La construcció d’aquest edifici de la Teixonera ja està aprovada per l’ajuntament. Però, a més, es preveu aixecar-ne un altre (la seva aprovació encara està pendent) on ara hi ha la vella escola d’infermeria: l’edifici Ful, nom que fa al·lusió al fet que acollirà la farmàcia de l’hospital, les urgències (les traumatològiques i les generals, ja que les pediàtriques i les de la dona seguiran a l’hospital infantil) i la logística. L’edifici Ful estarà a punt cap al 2028, ocuparà 28.000 metres quadrats i la seva inversió serà de 90 milions d’euros. Una part serà al subsol i tindrà una coberta enjardinada per afavorir la integració a l’entorn verd de Collserola. «És un projecte de campus, però també de ciutat», va defensar Salazar.
Un «referent» de país
«Aquest hospital és un referent no només a Barcelona, sinó també a Catalunya. Però alhora és un hospital comunitari, de barri, per això aquesta transformació urbanística per obrir-se al barri és molt important», va dir per la seva banda el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. «Això unirà dos barris ara separats per la Vall d’Hebron», va afegir. D’altra banda, va lamentar que la capacitat inversora en sanitat de Catalunya i Espanya sigui «baixa», cosa que fa que els edificis i la tecnologia d’aquests edificis estiguin cada vegada més «obsolets». «No vol dir que no funcioni, vol dir que hi ha tecnologia que és millor i que no tenim», va insistir. Argimon també va demanar que els Pressupostos dels pròxims anys permetin «posar al dia» les infraestructures de Catalunya.
La transformació de la Vall d’Hebron inclou també 22 millores dins el complex (un total de 63 milions d’euros), un nou edifici del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que costarà uns 40 milions, i un ciclotró (20 milions). Part d’aquests fons provenen de finançament europeu. A més, el nou heliport, que ha costat 3,5 milions d’euros, és una de les primeres obres que s’han començat i pròximament entrarà en funcionament. Aquesta nova infraestructura està situada al terrat de l’ala oest de l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats i substitueix l’heliport antic, situat a la Teixonera.
A més, hi ha moltes altres obres que ja s’han portat a terme en els últims quatre anys i ja estan acabades, com les consultes de pediatria, l’Hospital de Dia Polivalent d’Adults i l’Hospital de Dia Polivalent Pediàtric, un nou espai per fer hemodiàlisi o la Sala Ronald McDonald, entre d’altres.
Arrítmies i nounats
En paral·lel, la Vall d’Hebron també estrenarà pròximament un nou espai per diagnosticar i controlar les arrítmies i el 2022 serà el torn de l’espai Nounats, amb tu com a casa, un projecte que transformarà la unitat de cures mitjanes i bàsiques de neonatologia en 12 habitacions familiars. I hi ha més projectes en marxa, com per exemple la Unitat de Psiquiatria Infantil i de l’Adolescència.
Amb l’ordenació del Campus Universitari Vall d’Hebron, on conviuen l’hospital, el VHIR, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Cemcat (Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la ciutat guanyarà un nou espai verd. El recinte hospitalari no tindrà tanques i la ciutadania podrà passejar per un nou parc.