La llei de llibertat sexual inicia per fi el camí per a l’aprovació

Més d’any i mig després que el Consell de Ministres aprovés, en primera lectura, la llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com llei de només sí és sí amb referència a les protestes contra la sentència de La manada, s’obre pas al Congrés. La Cambra baixa va rebutjar ahir les esmenes a la totalitat presentades pel PP i Vox, de manera que l’avantprojecte va ser admès a tràmit.

La llei persegueix un canvi cultural i institucional, tal com va passar amb la llei contra la violència de gènere, de manera que els atacs a la llibertat sexual siguin considerats com una forma de violència masclista i es doni una resposta integral a les víctimes. La novetat principal del text és que introdueix al Codi Penal una definició de consentiment expressa perquè els jutges puguin determinar si un acte de naturalesa sexual és o no agressió, una cosa que han qüestionat alguns juristes i el Consell General del Poder Judicial. I, en un inici, va provocar frecs amb el Ministeri de Justícia.

De tota manera, el model de consentiment positiu ja ha sigut implantat en altres països, com Suècia o la Gran Bretanya, i a Espanya implicarà la desaparició de la diferència penal entre abús i agressió. Si no hi ha consentiment, tot atac serà considerat agressió, delicte que comptarà amb un catàleg d’agreujants, entre els quals es troben les violacions en grup o l’ús d’armes.

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va considerar que la norma, «després d’anys de por, soledat i de no ser cregudes, converteix la voluntat de milions de dones en una llei» necessària perquè el sistema actual «sempre qüestiona la víctima i no l’agressor», ja que el «terror sexual és una realitat estructural». La norma preveu, entre altres qüestions, sancions als proxenetes que en locals o pisos explotin sexualment dones.