BCN afronta el repte de menjar millor
El sector agroalimentari reivindica més conscienciació sobre la compra i el consum en el pregó que obre una Setmana Ciutadana centrada en el menjar i l’impacte que té. Els pregoners van posar en valor el proveïment de proximitat i la interacció del món rural i l’urbà.
Tenint en compte que asseure’s a taula davant un bon plat pot ser un plaer i un espectacle sensorial, no és estrany que l’inici de la Setmana Ciutadana de l’Alimentació Sostenible a Barcelona comptés ahir a la tarda amb un xou a mida en el qual els amos de l’escenari van ser els habitualment anònims protagonistes del cicle alimentari: de botiguers de mercat a pescadors, pagesos, cuiners i fins i tot riders que reparteixen les viandes a domicili.
L’ajuntament va apostar per un mural sonor en plena plaça de Sant Jaume per donar bombo i platerets a 10 dies amb 150 activitats per tota la ciutat, que formen la cara més visible i popular d’un 2021 en el qual Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.
Rere la pedagogia que exhibeix tota la programació de l’any batega un missatge tan senzill com el d’aprendre a menjar millor no només pel bé del mateix cos, sinó per evitar els desequilibris i injustícies a la cadena agroalimentària, deixar de castigar el planeta amb sobreexplotacions, reconnectar amb el món rural i frenar el canvi climàtic. Es podria exemplificar dient que és millor devorar una fruita del parc agrari del Prat que una arribada de Sud-amèrica després d’un llarg i refrigerat periple.
El mural musical i de sons (del mar al camp) ocupava una gran bastida de tres nivells a tota la façana del consistori, alternant música i l’essència del que seran 10 dies de tallers, xerrades, experiències gastronòmiques, espectacles i propostes variades.
Ferrran Berenguer, que representava al sector eco d’Unió de Pagesos, va disparar a la jugular de la indústria i els polítics. Va recordar que menjar és una qüestió «social» i que cal garantir aquest dret, decidint com fer-ho. «Les institucions comencen a donarnos la raó, parlant d’alimentació sostenible... que no sabem molt bé què és», va emfatitzar, després d’anys en una trinxera que combat la «precarització» a la cadena alimentària, la distribució a preus que ofeguen el pagès o l’«amenaça constant de poder perdre les terres». Per això, l’activista va encoratjar els barcelonins a informar-se i participar en els debats, fins al dia 24.
Alertant sobre el fet que en poc temps no hi haurà manera de portar al plat «sardines del nostre mar», el patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, José Manuel Juárez, va relatar l’esforç que realitzen per proveir la ciutat de pesca local preservant la biodiversitat i transmetent l’ofici entre generacions. «¿Hi ha pescadors a Barcelona?
Sí, i no és un miracle».
Per a la ramadera i membre del projecte Ramats de Foc Marta Carola, l’ofici al qual ara es rendeix li ha permès encoratjar la biodiversitat. Ella va protagonitzar un dels moments més emotius, al compàs del cant amb el qual criden les seves vaques de l’Albera quan estan pastant. En el cas d’Àngels Fisas, paradista verda i pagesa al mercat de la Concepció, aquestes «àgores de la compra fresca i de proximitat» són determinants en el model de ciutat que volem. Res de mercats «com a folklore per al turista», sinó amb un «paper principal» en l’alimentació i com a punt de trobada entre veïns i botiguers, ha defensat.
Precarització en la cadena
La baula més recent de la cadena, els anomenats riders, van estar representats per Felipe Corredor (RidersXDerechos), recordant que amb precarització laboral no hi pot haver sostenibilitat i lamentant el mal ús de la «llibertat» al referir-se els empresaris als seus horaris.
Com a colofó, la mediàtica Carme Ruscalleda va reivindicar la cultura rural en el marc de l’emergència mundial per al final de la pobresa, la gana, el malbaratament i els desequilibris de poder, i va advocar per aliances mundials. I el mantra de «no tirar res de bo, ni oferir res dolent».
El muntatge interactiu, amb creacions musicals i sonores a càrrec de CaboSanRoque, conduït per Edi Pou i amb participació del públic, també va incloure unes paraules de l’alcaldessa Ada Colau, que veu en la capitalitat una oportunitat per menjar més sa, però també per «reforçar els nostres mercats, restaurants, agricultura, ramaderia i pesca».
nEntre els actes destaquen xerrades, tallers i experiències gastronòmiques
Res de mercats «com a folklore per al turista», va reivindicar una pagesa i botiguera
na