El paracaigudista hauria d’haver sigut el rei emèrit
Aclaparat Bop Pop davant les imatges que li passava Ana Pastor a El objetivo (La Sexta), al·lucinat davant la sonora xiulada i esbroncades que li clavaven a Pedro Sánchez el matí de la desfilada, Bob va tenir de sobte un flaix, una inspiració, i va dir: «A Pedro Sánchez l’han xiulat perquè ell ha volgut. Ho podia haver evitat d’una manera facilíssima». I veient la imatge del paracaigudista volant pels aires, va afegir, donant la solució al conflicte: «Haurien d’haver llançat el rei emèrit en comptes del paracaigudista. L’emèrit en paracaigudes, amb un sac ple de bitllets de 50 euros llançant-los al públic al crit d’‘¡Aquí teniu el que us devia, aquí teniu el que us devia!’. A Sánchez no l’hauria xiulat ningú. Hauria sigut un espectacle boníssim». ¡Ah! Estic amb Bob. Hauria sigut una jornada ben diferent. El públic entretingut recollint la pluja de bitllets amb una immensa alegria. És la fórmula clàssica: pa i circ. No sol fallar mai.
IVÁN REDONDO S’AUTOPROMOCIONA.–
Als 10 dies justos de la seva trobada amb Jordi Évole (Lo de Évole, La Sexta), Iván Redondo ha aparegut al programa Espejo Público (Antena-3 TV). De novetats, ni una, res. Però no ha parat de repetir: «Soc un professional independent, i a més en aquests moments ¡lliure! [...] En la meva vida, Pedro Sánchez és el passat [...] El meu paper és el d’un professional independent i ¡lliure!». Ho va recalcar tantes vegades que, malgrat que va assegurar que d’ofertes de feina «n’hi ha unes quantes», la sensació que ens va quedar és que no ha trobat el que busca. És curiós, els més de tres milions i mig d’aturats que hi ha en aquest país busquen feina fent cua a les oficines de l’Inem.
Poques criatures tenen el privilegi de poder utilitzar la tele per autopromocionar-se. Però n’hi ha encara amb un privilegi més gran: a les altes esferes, i no tan altes, dels partits polítics, hi ha polítics i tutti quanti sobrevinguts que no han hagut de buscar feina mai. Fa anys que van de càrrec en càrrec. Recordo que el juny del 2012 els vaig explicar aquí el que va advertir Manuel Milián Mestre, en una entrevista que li va fer Évole a La Sexta (Salvados): «En política s’imposen els mediocres. No es prospera per meritocràcia, es prospera per mediocritat». O sigui que, d’entrada, el mèrit és ser mediocre. I jo hi afegiria que després, per prosperar més, s’ha de demostrar ser un bon escolà. Així ens va, amiguets i amiguetes.