El president oblidat
Una de les efemèrides més simbòliques de la història de Catalunya és la data de la mort del president Companys, que es va produir el 15 d’octubre de 1940. Molt pocs recorden, però, qui va ser el seu successor.
Avui fa 81 anys que el president Lluís Companys va ser executat pel règim franquista. Tant de la farsa que va suposar el seu consell de guerra que el va condemnar a mort, com de la seva detenció a la França ocupada pels nazis i la seva entrega a les autoritats espanyoles, se n’ha parlat molt. En canvi, s’explica molt poc què va passar després amb les institucions catalanes, com si entre l’assassinat de Companys i el retorn de Tarradellas hi hagués un salt temporal. Ningú recorda Josep Irla Bosch, que va assumir el càrrec l’octubre del 1940. És el president oblidat.
Irla responia a un perfil habitual a la Catalunya prèvia a la Segona República. Sobretot a les terres empordaneses. Nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1876, es va dedicar al comerç marítim i a la producció de taps, les dues principals activitats econòmiques de la zona abans que el turisme ho devorés tot. No s’ha d’imaginar els empresaris d’aquella època com els taurons de les finances d’ara, sinó gent de classe mitjana políticament vinculada al republicanisme federal. Cal tenir en compte que abans del 1931, aquella ideologia no pretenia només acabar amb la monarquia, sinó que veia en el canvi de règim una oportunitat per millorar la societat a través de l’educació, la justícia social i la llibertat. A més, es considerava que en una república federal els catalans veurien respectada la seva identitat. A l’Empordà era l’opció majoritària i va ser planter de molts líders del republicanisme de l’època. Un d’ells va ser Irla, que als 29 anys ja era alcalde de la seva ciutat natal. El 1923 va formar part del grup de republicans de les comarques gironines que volien crear un nou partit d’àmbit català. La dictadura de Primo de Rivera, però, va obligar a posposar el projecte vuit anys. Finalment, el març del 1931, va néixer Esquerra Republicana de Catalunya. Una vegada proclamada la 2a
República, Irla va ser elegit diputat a les Corts constituents.
Quan el 1936 va esclatar la Guerra Civil, era diputat del Parlament de Catalunya. La institució va intentar mantenir la seva activitat malgrat l’avanç de les tropes franquistes. L’1 d’octubre de 1938 es va celebrar el darrer ple abans de marxar a l’exili i es va elegit una nova mesa amb Irla com a president.
Com gairebé totes les personalitats compromeses amb la República, el 1939 va creuar la frontera per refugiar-se a França. Però allà tampoc estaven segurs. L’ocupació nazi i l’esclat de la Segona Guerra Mundial van fer impossible organitzar una estructura estable malgrat els esforços de les institucions republicanes a l’exili. I llavors, la