La Moncloa demana als barons tancar files en el finançament
> El PSOE es bolca perquè ningú es faci la foto amb Feijóo en la cimera del 2 de novembre i buscarà un acord intern
La participació del PSOE en l’acte del 2 de novembre a Santiago de Compostel·la, al costat de dos presidents del PP i Miguel Ángel Revilla, està en aquests moments en suspens. El silenci s’ha apoderat de les comunitats socialistes i ningú confirma ara la seva assistència a un fòrum plantejat per reivindicar l’Espanya despoblada en el nou model de finançament.
El mestissatge amb el Partit Popular quan el Ministeri d’Hisenda està a punt d’obrir el debat sobre el nou sistema, el fet que Feijóo ho anunciés entre intenses crítiques a l’Executiu i a Catalunya i la proliferació d’aquestes reunions híbrides (fa unes setmanes hi va haver una trobada entre el País Valencià i Galícia) han molestat l’Executiu, que des de dijous està mirant d’impedir que els seus barons acudeixin a aquest conclave. La pressió ja ha donat els seus fruits. El mateix dia, La Rioja va confirmar que se’n despenjava i ahir cap dels altres presidents assegurava la seva presència. De fet, aprofitaran que tots són al congrés del partit a València per reunir-se i parlar-ne.
Fonts de l’Executiu admeten que se’ls ha cridat a l’ordre perquè no hi vagin, tot i que reconeixen que és possible que «algun» ho faci. L’exhibició d’aquestes diferències ha accelerat dins el PSOE el debat sobre la necessitat d’una postura comuna en finançament. Fins ara tots els dirigents, populars i socialistes, han presumit d’independència, reunint-se amb autonomies d’un altre color polític amb els mateixos problemes i reptes. Però històricament les direccions del PP i el PSOE han imposat un acord intern de mínims.
Escepticisme
El president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, com a nou responsable de Política Autonòmica, serà l’encarregat d’intentar-ho. Ell ja s’ha fixat la tasca. Aquest propòsit compta amb defensors i detractors. La postura sol canviar en funció de si un és president o cap de l’oposició. Més escèptics amb el pacte intern són els presidents, més proclius els líders de l’oposició. L’exemple clar podria ser el PSOE andalús.
Fonts socialistes d’Andalusia assenyalen que «és imprescindible fixar una posició de partit» per «ajudar» el Govern. Que el PSOE contribueixi a «orientar» l’Executiu. I que el PP tingui la seva pròpia discussió interna. Però altres federacions com Castellala Manxa ho veuen molt diferent. «No hi pot haver una posició única perquè aquest no és un debat ideològic, sinó territorial». Dins el Govern admeten que els barons socialistes «continuaran dividits» perquè, a més, d’aquí a un any i mig tenen autonòmiques.