La pressió fiscal baixarà més d’un punt el 2022, al 36,2% del PIB
> El pla remès a Brussel·les rebaixa la despesa total de les administracions al 44,7% del PIB
Malgrat les pujades d’impostos dels dos últims anys, el Govern central preveu que la pressió fiscal tornarà a baixar el 2022 de manera que el pes total de la recaptació d’impostos i cotitzacions socials sobre el producte interior brut baixarà del 37,4% del PIB el 2021 al 36,2% el 2022, com a conseqüència que l’economia creixerà més que els ingressos tributaris. Així figura al document Pla Pressupostari 2022 del Regne d’Espanya, que el Govern central va remetre a la Comissió Europea ahir a la tarda, complint així la data límit del 15 d’octubre establerta per les normes europees.
El text es va enviar a Brussel·les poc després que el Govern central enviés al Congrés dels Diputats el projecte de llei de Pressupostos de l’Estat per al 2022. Aquest document ha d’oferir a Brussel·les una foto pressupostària de totes les administracions espanyoles (Estat, comunitats autònomes i corporacions locals) i quant al 2022 es projecta un nivell de despesa de totes equivalent al 44,7% del PIB, gairebé cinc punts per sota de l’assolida el 2021 (49,6%). Traduït a euros: uns 12.900 milions de menys despesa al conjunt de les administracions. L’any vinent baixarà el pes al PIB de les partides de sanitat, ocupació i protecció social, en línia amb la recuperació de la crisi sanitària, però també de la d’educació.
Per sota de la mitjana europea
Per la seva banda, el pes dels ingressos (amb els impostos com a principal ingredient) baixarà del 41,3% del PIB el 2021 al 39,8% el 2022. En termes de volum, els ingressos de totes les administracions ascendiran a 522.264 milions, cosa que suposa un creixement del 4,6%. La pressió fiscal espanyola del 36,2% se situa molt per sota de la mitjana europea dels últims anys, en l’entorn del 41,6% del PIB a l’eurozona.
La diferència entre el pes de les despeses (44,7% del PIB) i el dels ingressos (39,8% del PIB) determina la mida del dèficit públic, que, segons el previst per
El text es va enviar a la UE poc després que el Govern enviés al Congrés els Pressupostos
l’Executiu, baixarà del 8,3% del PIB el 2021 a l’entorn del 5% el 2022. El deute públic baixarà del 119,5% al 115,1% del PIB el 2022.
Mesures tributàries
El Pla Pressupostari xifra en 1.650 milions d’euros la recaptació addicional neta que espera Hisenda el 2022 pels canvis impositius que es posaran en marxa l’any vinent, combinat amb els introduïts el 2021 però que rendiran efecte a la caixa del 2022. L’efecte més gran es deu a la retallada del 100% al 95% de l’exempció dels dividends i plusvàlues generats a l’exterior per les multinacionals. Aquesta mesura, que ha entrat en vigor el 2021, reportarà 1.347 milions als comptes del 2022. A través del Pla Pressupostari, el Govern informa Brussel·les de la posada en marxa del nou tipus efectiu mínim del 15% en l’impost de societats.
En aquest document el Govern central ve a reconèixer el seu gran error en l’estimació d’ingressos pels nous impostos creats aquest 2021 a partir de la taxa financera i del gravamen sobre serveis digitals. Davant els 850 milions pressupostats per a la també coneguda com a taxa Tobin sobre la compra d’accions de cotitzades, el Pla Pressupostari reconeix uns ingressos de tan sols 372 milions repartits entre el 2021 i el 2022, molt menys de la meitat. Per la seva banda, per a la coneguda com a taxa Google es preveu ara un efecte recaptatori de 225 milions, quatre vegades menys del previst inicialment.
n