El Sabadell pacta un ero d’entre 1.380 i 1.605 comiats
> El banc estima que l’expedient li costarà 269 milions d’euros i li permetrà uns estalvis mínims de 100 milions anuals
La direcció del Sabadell i els sindicats van arribar ahir a un principi d’acord respecte a l’ero que negocien des de principis del mes de setembre. Els acomiadaments incentivats seran finalment d’un mínim de 1.380 i un màxim de 1.605, davant els 1.900 plantejats inicialment pel banc. El reajustament de la plantilla, així, afectarà entre el 9,4% i el 10,9% dels treballadors que l’entitat tenia a Espanya al tancament del juny (14.648, la majoria dels 21.095 que té el grup, que també compta amb presència al Regne Unit i Mèxic). La retallada se suma a les 1.800 prejubilacions que les parts van pactar a finals de l’any passat.
L’ero es donarà per completat si s’arriba a 1.380 voluntaris que s’ajustin als paràmetres fixats pel banc (tindrà dret de veto si no és així, tot i que estima que en la immensa majoria dels casos no l’haurà d’exercir, i podrà imposar sortides si no s’arriba a l’esmentat mínim). No obstant, si hi ha un nombre de voluntaris més gran, s’acceptarà la seva baixa fins que s’arribi a un màxim de 1.605, de les quals 950 seran en funcions administratives de xarxa, 400 en funcions comercials i 255 dels centres corporatius de Sant Cugat del Vallès, Barcelona i Madrid, així com a les oficines centrals de les direccions territorials.
El Sabadell estima que l’ero li costarà 269 milions d’euros abans d’impostos, cosa que equival a 23 punts bàsics del seu capital de màxima qualitat. La solvència, amb tot, no es veurà minvada ja que l’ajust de plantilla serà finançat amb les plusvàlues obtingudes per la venda de bons de la cartera de renda fixa. L’ero, ha explicat, permetrà uns estalvis mínims de 100 milions d’euros anuals abans d’impostos, en línia amb el previst en el pla estratègic presentat el maig passat.
Condicions
Davant la pretensió original del banc d’establir condicions diferents per trams d’edat, les de les prejubilacions seran finalment iguals per a tots els més grans de 55 anys amb un mínim de 10 anys d’antiguitat. Així, rebran entorn del 85% del salari net fins als 63 anys, amb un límit de 300.000 euros per als d’entre 55 i 57 anys i de 280.000 euros per als d’entre 58 i 62 anys.
Quant a les baixes incentivades per als menors de 54 anys, percebran 40 dies per any treballat amb un màxim de 30 mensualitats, a més de primes d’entre 2.000 i 25.000 euros en funció de l’antiguitat. A més, el banc ha acceptat 75 excedències de tres anys amb el 25% del salari i compromís de readmissió en un radi de 25 quilòmetres del seu lloc actual o indemnització amb les mateixes condicions dels que surtin ara. De forma conjunta amb l’ero, el Sabadell té previst tancar 320 oficines, cosa que suposa la clausura d’entorn el 22% de les seves 1.613 sucursals actuals.
En una comunicació interna a principis de setembre, el banc va justificar la nova retallada pel creixent ús de la banca digital per part dels clients en perjudici de les oficines. El Sabadell va guanyar 220 milions d’euros fins al juny, un 51,5% més, però la seva rendibilitat sobre el capital tangible (3,88%) està molt per sota de l’exigida pels inversors per deixar-los l’esmentat capital (entre el 8% i el 10%). El pla estratègic busca elevar l’esmentada rendibilitat al 6% a finals del 2023.
nDecadència. Passem al verb: «decaure». Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: «Passar gradualment d’un estat més perfecte o pròsper a un estat d’imperfecció, d’adversitat, de dissolució». Aquesta és la tendència actual de Catalunya, un procés al qual es pot sumar la irrellevància econòmica, segons la dura i contundent última nota d’opinió del Cercle d’Economia. Exageració, en deuen dir uns quants. Però és cert que aquesta melodia sona de fons des de fa temps en l’entorn empresarial.
«Cada vegada més, empresaris i executius agafen l’AVE o l’avió dilluns i tornen dijous o divendres per passar el cap de setmana», comentava un directiu aquesta setmana. I és que, per a molts, els negocis ja es fan en altres llocs. Segons les últimes dades del Registre Mercantil, entre les comunitats en què es van produir més sortides de seus socials en el tercer trimestre d’aquest any hi ha Madrid, amb 338, seguida de Catalunya, amb 177. I en saldo d’entrades i sortides, Catalunya va destacar amb un balanç negatiu de 75 empreses, i a la banda oposada, Madrid, amb un saldo positiu de 6. Res catastròfic si no fos perquè, període rere període, el saldo és negatiu a Catalunya. Des del 2017 fins al 30 de setembre passat han marxat gairebé 2.400 empreses més de les que han recalat aquí, mentre que a Madrid el procés és el contrari. També n’han marxat seus, sí, moltes, però n’ha guanyat unes 1.600 en aquest període de temps.
Això no és més que la mostra d’aquest procés que es denuncia des del món econòmic. I tot això davant una irritant passivitat de la Generalitat, poc centrada a treballar perquè l’estabilitat política torni a ser la normalitat i que l’anormalitat i el realisme màgic deixin de ser la prioritat. I mentrestant, de tant en tant, s’envien alertes a veure si algú es dona d’una vegada per al·ludit. El pes econòmic de Catalunya no es redueix tant, però sí que s’evidencia que està estancat mentre que d’altres guanyen molt terreny. ¿Fins quan?
Està previst tancar 320 oficines, fet que suposa el 22% de les 1.613 sucursals actuals
n