Pedaços energètics a la UE

L’escalada de preus energètics pot comprometre la recuperació. Però la Comissió es resisteix a reformar el distorsionador sistema de preus a l’engròs de l’electricitat i aposta per més dèficit i deute.

Les propostes de la Comissió Europea per afrontar el dràstic encariment de l’energia a la Unió Europea (UE) se centren a esmorteir l’impacte de la pujada de l’electricitat a les llars i les empreses mitjançant ajudes, subvencions i rebaixes fiscals. Malgrat les demandes de França, Espanya i altres països, descarta a curt termini revisar la fórmula del preu a l’engròs de l’electricitat a la UE, que qualifica de «la més eficient», tot i que n’infla el preu sense relació amb el cost real de producció i multiplica el benefici de les elèctriques. La Comissió Europea va admetre en un informe del 2020 que les llars i les empreses de la UE paguen la llum molt més cara que les 20 principals economies mundials (G-20).

En comptes d’abordar el problema estructural, la solució de la Comissió Europea és que els estats augmentin el seu dèficit i deute públic, que després exigiran rebaixar mitjançant la retallada d’inversions i la despesa social, com la passada dècada, que va agreujar la desigualtat i va generar un endarreriment econòmic i tecnològic respecte als EUA i la Xina. Com a concessió a França i Espanya, la Comissió Europea ha encarregat un estudi sobre «els beneficis i inconvenients de l’actual disseny del mercat elèctric». Respecte a la negociació conjunta dels contractes de gas, la Comissió Europea només contempla «explorar-ho» per a reserves.

Suspensions de producció

Com que la capacitat d’ajudes dels estats té un límit, l’escalada de preus energètics pot comprometre la recuperació econòmica, disparar la inflació i generar un rebuig social del pla climàtic europeu. Les indústries a Europa han començat a anunciar suspensions de producció a causa de la factura elèctrica, com Sidenor a Espanya, mentre que nombroses fàbriques de fertilitzants estan parades per l’elevat cost del gas. L’encariment dels fertilitzants i els altres costos dels agricultors pot generar una onada de protestes a la UE, ja que alhora el valor dels seus productes és retallat per la distribució i indústria agroalimentària.

El preu a l’engròs de l’electricitat a la UE, que es calcula per separat a escala nacional, estableix que l’última unitat (i més cara) que es fa servir per cobrir la demanda total és la que fixa el preu global, tot i que només aporti una quantitat testimonial. Les centrals de gas fixen el preu, malgrat que el 80% de l’electricitat hagi sigut produïda al cost molt més baix de les energies renovable, hidràulica o nuclear.

Fins i tot si la UE ja produís més del 90% de la llum amb energia renovable i només el 0,1% procedís de centrals de gas, el preu continuaria disparat i establert per la central de gas. Aquesta fórmula marginalista obre la possibilitat als grups elèctrics (que tenen centrals de cada tipus) de manipular l’oferta perquè el preu sigui com més alt millor i multiplicar els seus beneficis.

Aquest sistema de restes va ser dissenyat per les mateixes elèctriques a través del grup d’experts que va assessorar la Comissió Europea en la redacció de la reglamentació. La Defensora del Poble de la UE, Emily O’Reilly, ja va denunciar el 2015 els greus conflictes d’interès del sistema dels grups d’experts i la desmesurada influència de les grans empreses i els interessos sectorials en l’elaboració de la legislació europea. Les reformes empreses el 2016 per la Comissió Europea no van resoldre les deficiències més greus, indica un informe del Corporate Europe Observatory.

El problema s’agreuja per la indexació del preu del gas natural a la UE a la seva cotització en el mercat volàtil i especulatiu del TTF holandès, molt més car que els contractes de subministrament a llarg termini via gasoductes. El preu del gas del TTF holandès va pujar de 19 euros/megawatt hora (MWh) al març a 35 euros/MWh al juny i superava els 75 euros/MWh al setembre sense que en cap cas hi hagi un problema de subministrament a la UE, detalla l’últim informe de la Comissió Europea.

En comparació, el gas natural importat per Espanya d’Algèria via gasoducte resulta molt més barat i costava 15,2 euros/MWH en el segon trimestre i l’importat per Itàlia, 15,8 euros/MWH, mentre que el gas de Rússia a la República Txeca es va situar en 16,7 euros/MWH, segons la Comissió Europea. L’ús del mercat TTF holandès com a referència fa que el preu de gas a la UE estigui molt influït per la cotització del gas natural liquat i els mercats a Amèrica del Nord i Àsia, tot i que la UE tingui cobert el seu subministrament.

n

|

Dissabte, 16 d’octubre del 2021