El Periódico - Català

Platero i jo

- Juan José Millás

Si tot Espanya fos un volcà en erupció, la lava abrasadora estaria composta per les paraules de les tertúlies de la ràdio o la tele, per les paraules cridades davant les barres dels bars, vociferade­s als vagons de l’AVE, llançades com pedres al Congrés dels Diputats, disparades contra el Govern cada 12 d’octubre. Tot aquest conjunt de paraules enceses descendeix pels pendents de la pàtria incendiant al seu pas els caps dels contribuen­ts. Igual que la colada del Cumbre Vieja, les oracions gramatical­s ofensives s’eixamplen i formen llengües a mesura que progressen cap als seus destinatar­is. Li venen ganes a un de tancar-se a la seva torre d’ivori. ¡Quin gran invent!, la torre d’ivori dels poetes.

Això és el que penso quan veig per la tele les imatges terribles de La Palma que provoquen cremades de primer grau a les hisendes i als cors de les persones. Aquesta fúria que procedeix de l’interior de la terra s’assembla a la que s’origina a les capes més profundes de l’inconscien­t col·lectiu. S’adorm un escoltant els rugits de les tertúlies radiofòniq­ues i es desperta amb els moviments sísmics provocats pels papers de Pandora. Cada dia, hi apareix un prohom (l’últim, Xavier García Albiol, alcalde de Badalona).

Ens sobren raons per tenir-nos pietat. L’autocompas­sió no està ben vista per la literatura d’autoajuda, però obre un el diari, s’assabenta dels contactes que hi ha hagut entre María Dolores de Cospedal i Villarejo, i es fa una mica de llàstima a si mateix. A si mateix i als que l’envolten, apinyats i amb mascareta, en aquest autobús en el qual viatja Espanya. A tot Espanya li ha agafat per seguir avui aquesta línia que condueix a la perifèria de la ciutat i a la de nosaltres mateixos. No veu un el moment de baixar de l’autobús, no veu un el moment de recollir els seus estris psíquics, les seves emocions, les seves fòbies i les seves fílies, per tancar-se amb tots aquests objectes immaterial­s de l’ànima en una torre d’ivori com la de Juan Ramón Jiménez, per posar-ne un exemple. ¿I si el nostre pròxim projecte com a societat, com l’individu col·lectiu que som, fos escriure Platero i jo? No importa que ja estigui escrit: es reescriu. L’important és posar-se a cobert de totes aquestes paraules enceses que surten del volcà dels telenotíci­es.

n

clatellada

McDonald’s, ubicats en zona fronterera amb supòsit d’incidència capitalitz­able pel lliure moviment del treballado­r i consumidor davant un augment de retribució determinat.

Els investigad­ors premiats ens mostren als economiste­s aplicats la bondat dels seus instrument­s: no generen nova teoria per a manuals i receptaris urbi et orbe. De fet, l’aplicació d’aquests mètodes a la realitat espanyola recent per part del Servei d’Estudis del Banc d’Espanya (juny d’aquest any), per un increment de salaris el 2019 (també del 20% aproximada­ment), sí que va tenir un efecte significat­iu en la menor creació d’ocupació i hores

S’exploten mitges veritats, donant per vàlides prescripci­ons d’altres mons, per avalar interessos propis

treballade­s, en especial dels més joves. Naturalmen­t, un instrument similar, aplicat a realitats diferents, ofereix resultats diferents.

Tot això em recorda moltes altres àrees de la política pública que exploten mitges veritats per avalar interessos propis, en forma de la suposada validesa de prescripci­ons derivades d’altres mons. Així, des de l’experiènci­a de la RAND Corporatio­n dels anys 70 als Estats Units, per argumentar contra els copagament­s a Espanya, sense atendre el tipus de sistema sanitari, quanties establerte­s, formes d’assegurame­nt prevalents... com si fos el mateix un euro per recepta o introduir copagament on no n’hi havia respecte d’una modificaci­ó a través de deduïbles o franquície­s, de tipus fix o proporcion­al. També en matèria de desigualta­ts en salut, en la qual es confonen associacio­ns amb causalitat, obviant la distinció entre mediadors i moderadors o amb la fal·làcia de si segueix és que ho causa.

En definitiva: els polítics que no estudien val més que callin. I els llestos, que abans de tuitejar a la xarxa s’ho pensin dues vegades.

n

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain