‘Tripartit semàfor’

L’acord preliminar de socialdemòcrates, verds i liberals per formar Govern a Alemanya ha arribat abans del que pronosticaven els pitjors auguris, però no garanteix que finalment vegi la llum una coalició tripartida encapçalada per Olaf Scholz. Perquè el que negociaran els tres partits a partir d’ara no és només un genèric acord per investir un nou canceller, sinó un detalladíssim programa que ha de consolidar una majoria al Bundestag per a tota la legislatura. I aquesta inèdita coalició semàfor a escala nacional haurà d’encaixar cultures polítiques substancialment diferents, tot i que els liberals són un vell partit que ha governat indistintament en el passat amb l’SPD i la CDU i Els Verds compta amb l’experiència històrica d’haver-se entès amb l’SPD en els dies de Gerhard Schröder.

Pot ser que hi ajudin les enquestes, segons les quals són majoria els partidaris del tripartit en potència, i com inquieta Alemanya arribar al 2022 en un període d’interinitat al mateix temps que França assumeix la presidència de la Unió Europea. Però hi ha algunes fites al camí de l’acord on les posicions són bastant divergents, en especial en l’apartat de la política fiscal i en les mesures per afrontar l’emergència climàtica. En els dos punts, els liberals dissenteixen bastant de les posicions defensades pels seus potencials socis, en especial de les d’Els Verds.

Dit d’una altra manera: perquè sigui Scholz qui pronunciï el missatge de Nadal a la televisió i no Angela Merkel, la cancellera en funcions, queda un llarg tros per recórrer. Això no impedeix concloure que tota alternativa a la coalició semàfor resulta improbable i arriscada, amb la

CDU convalescent del mal resultat de les legislatives del 26 de setembre, sense intenció de reeditar la gran coalició en situació de dependència de l’SPD, i els socialdemòcrates desitjosos de desembarassar-se de la tutela democristiana, d’alliberarse dels lligams del passat, com va demanar Willy Brandt als seus fa mig segle.

n