La UAB seguirà sense connexió a internet fins dilluns
La universitat, que va patir un pirateig l’11 d’octubre, no té constància que s’hagin filtrat dades personals.
Els serveis informàtics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) seguiran sense connexió a internet almenys fins dilluns a causa de l’atac informàtic que va patir l’11 d’octubre. Els tècnics de la universitat no preveuen una data concreta perquè es restableixin tots els serveis, però creuen que la connexió a internet serà el primer servei que s’aconseguirà recuperar. Des d’ahir s’està portant a terme un sistema de triatge per als ordinadors personals a partir de la validació de les còpies de seguretat. Els dispositius que no hagin superat aquest triatge no es podran connectar a la xarxa wifi de la setmana que ve.
Segons un comunicat de la UAB, els serveis informàtics continuen treballant conjuntament amb l’Agència Catalana de Ciberseguretat i una empresa especialitzada per detectar el grau d’afectació de l’atac cibernètic, el primer d’aquesta magnitud que es produeix en una gran universitat espanyola.
Davant les informacions que ahir asseguraven que els ciberdelinqüents havien demanat un rescat de tres milions d’euros per l’atac informàtic, la UAB va haver d’emetre un segon comunicat desmentint aquesta afirmació. «Si algú ha actuat en nom de la UAB està cometent una suplantació d’identitat que representa un delicte», va advertir la universitat.
Pot durar mesos
El consultor en ciberseguretat d’Andubay, Nico Castellano, havia explicat al matí al programa Els matins, de TV-3, que el que ha passat a l’Autònoma era un cibersegrest, un atac ransomware, que pot durar mesos. «No tenim constància de filtració de dades de cap mena, però hem notificat l’atac a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, com indica el protocol que han de seguir les institucions públiques en casos com aquest», va aclarir la universitat al seu comunicat.
Les tasques administratives i les classes presencials s’han desenvolupat aquesta setmana amb relativa normalitat i s’han pogut utilitzar els ordinadors sempre que s’hagin desconnectat de la xarxa abans d’encendre’ls. També s’han pogut utilitzar els serveis de Teams, l’Office i el correu institucional, però si es tancava la sessió no es podia tornar a entrar.
L’atac cibernètic ha posposat la resolució del premi Autònoma Actua, l’assignació dels tutors dels treballs de final de grau per als alumnes de quart i algunes graduacions, ja retardades per la Covid, estan pendents de confirmació.
Dissabte, 16 d’octubre del 2021 |
|
Dissabte, 16 d’octubre del 2021
grans blocs de materials volcànics, ha creat tsunamis làvics i ha arribat a una velocitat de 250 metres per hora. No obstant, els experts veuen que aquesta colada està començant a perdre potència.
«Ara no transcorre a més de 30 metres per hora», va assenyalar Rubén Fernández, director tècnic provisional del Pevolca, qui va explicar que s’està seguint molt de prop l’avenç de les llengües de lava i les seves possibles trajectòries. Per l’orografia actual, esperen que tota la lava acabi confluint pel nord i fins i tot que es puguin ajuntar de nou les llengües en el seu camí cap al mar. Així mateix, hi ha un dit que s’ha separat de la colada que hi ha més al nord i la tendència de la qual sembla ser la d’anar també enganxada a ella, per la qual cosa, segons Fernández, no afectaria en principi la zona situada més al nord-oest de La Laguna i, per tant, pròxima a Tazacorte. Fernández va explicar que aquests ramals de la colada estan a aproximadament a un quilòmetre de la costa i que la previsió és que si arriben al mar formin una nova fajana. No obstant, els experts també són conscients que d’això dependrà l’aportació magmàtica que rebi el volcà i els canvis que pateixi el con, que ja són recurrents. «La morfologia del con està canviant i seguirà fentho», va sentenciar la directora de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), María José Blanco.
De fet, a diferència de dies anteriors, quan els experts consideraven que la resta de colades estaven «pràcticament aturades», les últimes imatges tèrmiques van permetre comprovar que hi ha aportació làvica en totes elles. No es tracta d’una «gran aportació» de material, però sí que existeix «un cabal que les alimenta lentament», per la qual cosa «no és descartable» que aquestes altres colades experimentin una evolució a curt termini.
I és que l’erupció tardarà a acabar-se, ja que encara pateix la pressió dels «centenars de milions de metres cúbics de lava» que allotja l’illa al seu interior, com ressalta el catedràtic de Geologia
Una veïna d’El Paso, amb el volcà visible a través de la finestra. tant episodis més explosius com d’altres més tranquils, va destacar Mangas.
La terra continua tremolant, però ahir ho va fer amb menys freqüència. El nombre de sismes (un total de 66) fan que la d’ahir fos la tercera jornada més tranquil·la de les últimes dues setmanes. No obstant, continuen destacant els terratrèmols que es produeixen a grans profunditats, perquè tenen una energia tan forta que, malgrat els quilòmetres de distància, tota la població palmera els pot sentir.
L’últim amb aquestes característiques va succeir ahir a les vuit del matí, de nou al municipi de Mazo –al costat est de l’illa–, amb una magnitud 4,5 en l’escala de Richter i que, de nou, es va sentir a tota l’illa. Els experts destaquen aquesta sismicitat profunda, ja que ha arribat a generar un eixam format per 12 terratrèmols.
«La forma del con està canviant i seguirà fent-ho», recorda la directora de l’IGN
n