Robada tres cops una placa de tribut a víctimes de la Covid
L’Ajuntament de Viladecans posarà càmeres al parc de la Marina per evitar que el vàndal o vàndals puguin tornar a arrancar-la. + + Els millors reportatges en profunditat i la millor informació en femení.
Tres vegades han col·locat a Viladecans una placa en record dels veïns de la ciutat morts víctimes de la Covid, gairebé 200, i tres vegades ha sigut arrancada ja en un acte que definir-lo com a simple vandalisme seria quedar-se curt. Ja hi ha la quarta placa, com va prometre Anselmo Sánchez, regidor de Seguretat Ciutadana, després de l’última sostracció i confia que no sigui necessari encarregar-ne una cinquena, no tant perquè el lladre vegi la llum i es reformi, sinó perquè pròximament hi haurà càmeres de videovigilància al parc de la Marina. ¿Viladecans està davant un antivacunes en sèrie, per anomenarlo d’alguna manera?
La iniciativa de l’Ajuntament de Viladecans va ser d’aquelles que no poden ofendre a ningú. Va decidir plantar una olivera en record de les 183 persones mortes a la ciutat durant i per culpa de la pandèmia, perquè els familiars poguessin tenir alguna cosa equivalent a la cerimònia de comiat que en molts casos no van poder celebrar per culpa del confinament. L’olivera, varietat arbequina, per si algú s’ho pregunta, havia sigut rescatada d’una finca de Tarragona afectada per unes obres d’infraestructura. Allà la seva funció era oferir olives. A Viladecans, com que el seu ús serà ornamental, gairebé com si fos un monument, ja no serà mai podada de nou i podrà créixer segons li dicti el vent. Fins aquí, per tant, res fora de lloc.
La qüestió és que al costat de l’arbre es va col·locar un faristol de ferro per sostenir una placa explicativa. El text fa menció als que ja no hi són, mira de reconfortar els seus familiars i, què menys, dona les gràcies a tots els que han combatut la malaltia des que es va declarar la pandèmia. Com a acomiadament d’aquest text, a la placa estan gravades les tres últimes estrofes de L’olivera mallorquina, un poema de Josep Lluís Pons i Gallarza, escriptor que, tot i que nascut a Barcelona el 1823, va deixar com a llegat literari una extensa descripció romàntica dels paisatges mallorquins. «Jo moriré i encara espolsarà el mestral ta oliva negra, res serà del que és ara, tu sobre el blau penyal romandràs viva», canta l’últim vers.
La primera placa va ser arrencada fins i tot abans que a mitjans de setembre es pogués celebrar l’acte inaugural, amb familiars de les víctimes com a principals protagonistes. Se’n va col·locar una de nova per salvar aquest contratemps. També aquesta va desaparèixer. I una altra aquesta mateixa setmana.
Tot i que soni estrany, cal descartar que es tracti d’un col·leccionista de l’insòlit. Com diu el tinent d’alcalde, la placa no ha sigut retirada, sinó literalment arrancada i, amb això, trencada a trossos. Tampoc consta que s’hagi intentat vendre. I, malgrat tot això, les restes de la placa no han sigut trobades als voltants del parc ni tampoc als contenidors d’escombraries pròxims. S’ha fugit, tot i que sigui a trossos, amb ella sota el braç o a dins d’una motxilla. Que tot això sigui obra d’un negacionista de la Covid ja no hauria d’estranyar en aquests moments de la pandèmia. S’ha arribat a afirmar que amb la vacuna els governs inoculen a la sang un xip per controlar la població. De vegades, els terraplanistes semblen més assenyats que els antivacunes. Com a mínim no fan mal a ningú.
Es descarta que sigui un col·leccionista de l’insòlit. El record va quedar mutilat
n