«Colau ha cedit el comandament de la ciutat al PSC»
L’entrevista té lloc a la plaça Reial, plena de gent i de terrasses. El cap de files d’ERC afirma que els primers dos anys de mandat, en què el seu grup ha col·laborat amb el govern d’Ada Colau, li han servit per veure que els acords amb Barcelona en Comú
— Les terrasses estan plenes. ¿Barcelona s’està recuperant de la pandèmia tan bé com diu el govern d’Ada Colau?
— La ciutat està enfadada, disgustada, digui el que digui el govern. Està incòmoda i és conscient de la diferència entre el que és avui Barcelona i el que podria ser. Aquesta distància és creixent. Vam sortir de la pandèmia pel broc gros: ¡Creixement! ¡Tenim menys atur! ¿Però algú sap cap on es dirigeix la ciutat? La ciutat sap que no, que té un govern que es dedica més a exhibir les seves filosofies respectives sense lligar cap maionesa. L’oferta més visible és, cada vegada més, la dels socialistes. Els comuns, Colau, estan entretinguts amb alguns temes, però han cedit el comandament de la ciutat al PSC, que ofereix creixement indiscriminat, el que ens va portar a la situació actual. Som a la plaça Reial, al costat de la Rambla. Algú, no la ciutat, va decidir que convenia sacrificar aquest espai a l’altar del turisme i el creixement econòmic que després ens permet lluir estadístiques.
—I això de posar la Rambla a l’altar del turisme ¿no va començar amb Pasqual Maragall com a alcalde, amb el PSC en què vostè estava, amb aquella gran reforma prèvia als Jocs Olímpics del 1992?
— Crec que llavors es van posar unes primeres pedres, una base forta i sòlida d’un model de creixement i de lideratge internacional i, sobretot, una referència de transformació urbana i del que significava qualitat de vida. Això es va anar degradant. Això d’ara no ve necessàriament d’allò. S’hauria pogut conduir d’una altra forma. Avui, ERC representa la visió centrada en el creixement sostenible, en la qualitat de vida, en els serveis públics eficients i en el bon govern, que llavors era molt evident i tothom apreciava.
— ERC ha arribat a molts acords amb el govern.
— Hem cooperat perquè Barcelona tingués els pressupostos més alts de la història. I veiem que se n’ha fet un ús malintencionat. Han disposat de més recursos que mai però la ciutat està cada vegada pitjor. Més enfadada, bruta, insegura i sense futur. Barcelona ha de tornar a comptar amb els joves, els ha abandonat.
— ¿Com els ha abandonat?
— No els hem donat ni present ni futur. Espavila’t, ves-te’n a l’estranger o resigna’t a feines precàries. Marxa o queda’t renunciant a una emancipació genuïna. No tenen accés a la vivenda ni una ocupació digna ni salaris acceptables. El projecte d’ERC és crear una ciutat de referència no perquè vinguin 60 milions de turistes. Avui milers de joves, de parelles, consideren que la millor opció és marxar de la ciutat. Això és legítim, però hem de recuperar que Barcelona sigui un lloc magnífic per viure-hi i treballar.
— Després de la primera meitat del mandat s’imposa la sensació que s’assemblen més els projectes de Barcelona en Comú i ERC que els de BComú i el PSC.
— No hem pogut explorar aquesta sensació, perquè Barcelona en Comú ens va deixar fora. Van decidir que no estiguéssim en el govern mitjançant una aliança espúria. Segur que hi ha coincidències, però hi ha una diferència essencial: la capacitat de passar de la ideologia a l’acció política, a l’acció de govern. Poden tenir bones idees o bones intencions, però no han tingut capacitat de convertir això en un projecte polític, de gestionar el present mirant al futur, que és el que significa governar. ERC té aquesta capacitat, a Catalunya i a Barcelona.
«Barcelona està cada vegada pitjor. Més enfadada, bruta, insegura i sense futur»
— ¿Barcelona és insegura i està bruta?
— És evident que existeix la percepció que és insegura i que està bruta. I la percepció sempre acaba tenint, d’una manera o d’una altra, una base real. La gestió en seguretat i en economia són dos exemples del que suposa deixar la ciutat en mans del PSC. Governa la seguretat i l’economia i són els dos
camps amb el present més negatiu i el futur més incert. En seguretat, la col·laboració amb el Govern és imprescindible.
— Les dues administracions no van gaire de la mà.
— Ens hem resignat a una mena de desconfiança.
— Que històricament ja existia.
— Sí, però la millor solució és la cooperació institucional i la suma d’actius. Que no suposa renunciar a la personalitat de Barcelona. I els nostres companys d’ERC al Govern ho han d’entendre. No és posar la ciutat al servei del Govern, més aviat al revés. Cal afegir a la Carta Municipal l’àmbit metropolità.
— La clau metropolitana la cita tothom, però ¿la tenim en compte realment?
— No. Hi ha una administració que gestiona competències escasses amb rellevància tècnica i econòmica, residus, aigua. Un exemple molt concret: el projecte de l’aeroport. Una altra mostra de la dependència del PSC, que té majoria a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El PSC és el delegat d’AENA a Catalunya. «El projecte d’AENA inclou, i no es parla gaire d’això, un desenvolupament urbanístic en terrenys aeroportua
— ¿Percep un clima preelectoral en l’ambient polític de l’ajuntament? És cert que en altres mandats també ha passat això mateix quan s’arriba a l’equador.
—Hi ha una mena de febre per ubicar-se que em sembla precipitada. Però forma part de la fisiologia social política que tenim.
— El vaticini que circula dibuixa un resultat electoral el 2023 en què ERC i el PSC queden davant de la resta de forces, amb Barcelona en Comú com a tercera i potencialment convertida en soci minoritari dels que guanyin en vots, siguin socialistes o republicans. Sí, és una travessa.
—Té sentit, té lògica, que anem cap a un debat de fons per contrastar entre dos conceptes, dos models d’entendre la ciutat, el model de ciutat del PSC i el model de ciutat d’ERC.
— ¿Barcelona en Comú no té un model propi?
— No és que no el tingui. Van generar una expectativa, una il·lusió, i van arrossegar bona part de la ciutat. Han tingut dos mandats per verificar fins a quin punt podien convertir aquesta il·lusió, aquesta expectativa, en acció transformadora i resultats tangibles. No ho han aconseguit. I en el segon mandat han afegit aquesta mena de rendició, d’entrega de la ciutat al PSC. A partir d’aquí, tot és possible. Ens ho haurem de guanyar. Espero que no hi hagi més operacions encobertes que alterin el lliure joc democràtic.
—¿Com funciona la convivència amb Junts per Catalunya al consistori?
— És correcta. Queda molt clar que ERC s’ha guanyat el