«Li vaig dir que era un home violent»
Antonio, pare d’África Arias, assassinada pel seu exnòvio a Vilanova del Camí (Anoia), afirma que el pitjor comença ara, quan ha d’acceptar que no la tornarà a veure mai més. «La meva filla sempre rebia la gent amb un somriure», rememora. África va ser la quarta de les cinc dones que la violència de gènere ha enterrat aquest 2022 a Catalunya.
África Arias va néixer el 10 de juliol de 1977 a Vilanova del Camí, una població pròxima a Igualada. Va tenir dos fills: un nen i una nena. I va morir el 15 d’abril, quan el seu exnòvio va decidir assassinar-la.
La família d’África, procedent d’Andalusia i d’Extremadura, es va instal·lar a Vilanova del Camí. A la teulada del domicili onegen banderes que en recorden els orígens. Ara el seu pare, Antonio, ha col·locat al vestíbul una lleixa per sostenir el repòs del que queda d’ella: cendres. A l’urna, el pare hi ha recolzat una fotografia en què apareix somrient. És l’última que es va fer en vida just després de prendre la meditada decisió de tallar-se els cabells. «No sabia si tallar-se’ls o no i em preguntava què fer. Són teus, li vaig dir, fes el que vulguis. Al final s’hi va animar. Estava guapíssima». Al costat de la imatge, Antonio ha col·locat els retrats dels seus pares i dels seus avis. Un santuari domèstic, un intent de seguir al seu costat. O d’acostar-la als seus ancestres.
El seu pare obre la porta a aquest diari i dubta durant diversos segons si acceptar o no una entrevista per parlar de la seva filla. Accedeix a parlar però no vol fotografies –cedeix una còpia de l’última foto que conserva d’África– i tampoc permet que es registri la seva veu de cap manera. Abans de començar a respondre preguntes, assegura que sent que ha d’entregar el seu testimoni, perquè el que va passar s’ha de saber, però insinua que ja no creu que serveixi de res explicar-ho perquè la llei no sap impedir-ho.
Mare de dos fills
«La meva filla era molt carinyosa, sempre rebia la gent amb un somriure», comença a descriurela. África va tenir el primer dels dos fills amb només 19 anys, prossegueix. Aquest primer matrimoni encara va engendrar una segona filla abans de dissoldre’s. Amb la separació, África pràcticament va tornar a instal·larse a casa d’Antonio. «Els meus dos nets es passaven el dia aquí, i África, jove com era encara, ho podia haver aprofitat per sortir de festa, per escapar-se els caps de setmana. Però poques vegades ho feia. Volia estar amb ells».
Fa tres o quatre anys, África va començar una relació sentimental amb l’home que va acabar assassinant-la. Quan se li pregunta a Antonio com es diu aquest home, el pare empassa una saliva que sembla verí i remuga: «Jonathan».
«Ell ja havia maltractat una altra dona», explica Antonio. «I l’hi vaig dir a África: és un home agressiu, violent, no m’agrada», recorda. «Però els fills no fan cas dels seus pares», es lamenta. «I a més, ella n’estava enamorada», diu.
Des del principi, Jonathan va mirar d’aïllar África de la seva família. «No volia tenir relació amb els seus fills i no li agradava que vingués aquí –diu en al·lusió a la casa d’Antonio–. És una maniobra freqüent en les relacions tòxiques, que perceben l’entorn de la víctima com una amenaça. Però el pare d’África no s’ha adonat ara del que indicava aquell allunyament. «África no ens en va voler dir res per no preocupar-nos», es turmenta.
Dos mesos abans de morir apunyalada, África va voler tallar amb Jonathan. Però Jonathan es va negar a marxar de la casa que tots dos havien compartit al veïnat de Camp del Rei. «Com que ni ella ni la nena volien dormir al costat d’ell, cada nit totes dues pujaven a la planta de dalt per no tenir-lo a prop», remarca Antonio. La matinada del 15 d’abril, en plena Setmana Santa, Jonathan va entrar a la residència amb el ganivet a la mà, va pujar fins on dormia África i li va treure la vida. «Va voler fer el mateix amb la filla, a qui va colpejar i fins i tot va tallar amb el ganivet, però no va poder».
Antonio explica que la policia local li va explicar que Jonathan abans de cometre aquell crim havia trucat a la seva mare per explicar-li les seves intencions. I que la dona va creure el seu fill i va trucar als agents municipals. Però la patrulla que van enviar a la casa d’África no va arribar a temps. «Em van dir que, quan hi van arribar, Jonathan es va entregar i va deixar anar que ja podien emportar-se’l perquè ja havia fet el que volia fer». Antonio afegeix que actualment espera a la presó, preventivament, el judici que afrontarà per matar la seva filla i atacar la seva neta. Reconeix sense embuts que té ganes de fer amb Jonathan el mateix que ell ha fet amb elles.
«El pitjor no ha passat», conclou un mes després del crim. «És ara quan començo a adonar-me que no la tornaré a veure, que no tornaré a abraçar-la». ■