L’Exèrcit rus intenta tancar una tenalla al nord del Donbass
| ▶ Els bombardejos tallen el subministrament de llum, aigua i internet a Lissitxansk i obliguen els veïns a malviure als soterranis
Una enorme pintada, comminant els defensors de Lissitxansk a resistir tant sí com no, dona la benvinguda als vehicles que acaben d’arribar a aquesta població, una de les últimes ciutats de mida respectable de la província de Lugansk encara en mans de l’Exèrcit d’Ucraïna. «Lissitxansk, Kíiv és amb vosaltres», es pot llegir en un enorme mur a l’entrada de la carretera d’accés des de l’oest. Una dramàtica consigna adequada als temps que es disposa a viure la localitat: és en aquest racó de l’est d’Ucraïna on l’Exèrcit de Rússia està concentrant aquests dies la seva maquinària de guerra i els seus esforços militars, després dels fiascos als fallits setges de Kíiv i Khàrkiv. El seu objectiu: tancar una petita tenalla que entregui al Kremlin i els seus aliats prorussos el control total de l’esmentat territori de Lugansk, una mena de versió corregida –a la baixa, un cop més– del pla inicial anunciat a finals de març pel Kremlin per controlar tota la regió del Donbass amb una operació militar envoltant.
Intensa activitat bèl·lica
Es veuen empremtes d’una intensa activitat bèl·lica quan s’abandona la província de Donetsk sota control ucraïnès, també al Donbass, cap a la demarcació veïna. Una enorme columna de fum, provocada per un incendi sense extingir, s’eleva des de les instal·lacions gegants de la refineria de petroli local. A la carretera encara queden les senyalitzacions, els sacs de terra i els pertrets d’un punt de control de l’Exèrcit ucraïnès, inactiu i abandonat a la seva sort, molt probablement perquè era un blanc facilíssim per a l’enemic.
La ruta, esquitxada de gasolineres rebentades pels bombardejos, també està sembrada de monticles de terra i obstacles destinats a frenar l’avanç de qualsevol columna mecanitzada. Els bombardejos són aquí tan intensos que fins i tot una enorme fàbrica pertanyent a la multinacional alemanya Knauf, especialitzada en la fabricació de materials per a la construcció com pladur i guix, i que apareixia intacta i en bon estat al matí durant el viatge d’anada, hores després, en el trajecte de tornada, estava sent consumida per un foc que ningú intentava ni tan sols apagar.
Evitar el pànic
El comandant Bulat, al comandament del destacament de les Forces d’Operacions Especials Jort (llebrer en ucraïnès), una de les unitats ucraïneses encarregades de defensar la ciutat, confirma la proximitat del front. «Som a uns set quilòmetres de les posicions russes», informa el militar, que prefereix no revelar el seu rang ni donar detalls del seu contingent. En aquests moments àlgids de l’ofensiva russa, assegura que els seus homes es concentren a garantir serveis bàsics i evitar que «el pànic» s’apoderi de la gent que ha preferit quedar-se. Però segons es desprèn de les seves paraules, en cap cas hi ha sobre la taula entregar la població sense presentar batalla. Insisteix una vegada i una altra que no són allà només per la feina de defensar, sinó també per la d’atacar. «No es tracta d’impedir que arribin els russos, som aquí per estendre» (la zona del Donbass sota control ucraïnès), diu taxatiu.
A Lissitxansk, la situació humanitària és més dramàtica que en altres poblacions del Donbass pròximes al front. No hi ha electricitat,
«No es tracta d’impedir que arribin els russos, som aquí per estendre», diu un comandant
internet i aigua, i la gent fa cues davant camions cisterna que reparteixen l’aigua de forma ambulant. Al centre, davant uns comerços tancats des de fa setmanes, grups de ciutadans exposen cebes i fins i tot herbes que recullen al camp. «Avui he aconseguit vendre per 20 hrívnies» (mig euro), explica una d’aquestes comerciantes ocasionals. Al seu costat hi ha Ala Ilisheva, amb el capó del cotxe obert i una petita taula amb diversos productes. Té una explotació agrícola i abans de la guerra el seu principal producte era la llet. Ara, amb els bombardejos, els cigarrets han passat a formar part de la seva oferta. És el seu article més demanat.
Als soterranis
Però la dissort de la vida a Lissitxansk es materialitza amb tota la seva cruesa als soterranis de cada un dels seus edificis de nou pisos, on s’han instal·lat, des de ja fa gairebé tres mesos, milers d’habitants que es resisteixen a deixar casa seva. Els trets des de posicions russes han convertit en una inassumible loteria passar la nit als apartaments, especialment als pisos superiors.
«No encengueu els llums dels replans; us convertireu en objectiu per ser disparats», es llegeix en guix en un portal. En un d’aquests espais insalubres, a la llum de les espelmes, Albina Kalaga educa dues criatures. «Només surto i pujo al meu pis per rentar-me», confessa. Viu de l’ajuda humanitària: «Pa, cereals i carn dessecada». El costat positiu, diu, és que s’ha fet «molt amiga» de les seves veïnes.
■