La guerra després de Mariúpol
La ciutat portuària és ara un desert en ruïnes, sense més valor que la seva ubicació geogràfica
La conquista més destacada de Putin és també el símbol de l’heroïcitat ucraïnesa i un port amb notable valor estratègic. Al Donbass es podria decidir si l’Exèrcit rus intenta conquistar també Odessa per aconseguir tots els accessos ucraïnesos al mar Negre i utilitzar-la per unirla a la Transnístria moldava, o es queda estancat.
La batalla de Mariúpol ocuparà un lloc destacat en els annals de la guerra d’Ucraïna. És aquí on l’heroica ucraïnesa ha arribat a les cotes més altes, gairebé sobrenaturals, després que uns centenars de combatents amagats a la ratera subterrània de la planta d’Azovstal tinguessin les tropes russes ocupades durant setmanes, restringint la seva capacitat per concentrar-se en altres latituds. Però també és innegable que Mariúpol és la victòria més important de Vladímir Putin fins ara, per més que hagi reduït a runa una ciutat de 450.000 habitants, com va fer abans a Alep i Grozni. I tot i que el valor estratègic del principal port ucraïnès del mar d’Azov és inqüestionable, el seu pes en el curs de la guerra podria dependre més del suc simbòlic que cada bàndol li tregui que de la utilitat real d’una ciutat en ruïnes.
Per Putin i els seus aliats ucraïnesos, Mariúpol s’havia convertit en una qüestió personal, després que les forces separatistes de Donetsk i Lugansk miressin de conquistar-la sense èxit a principis del 2015, mesos després de l’inici de la revolta prorussa al Donbass. Com a premi a la seva resistència, el Govern ucraïnès la va convertir en capital de la província de Donetsk i va treure el portatalonaris per invertir a la ciutat.
Es van modernitzar els vells edificis públics i es van construir nous parcs i instituts tecnològics. Allunyant-se de la guerra uns quilòmetres més al nord, l’home més ric del país, Rinat Akhmétov, va optar també per fer de Mariúpol la seu del seu imperi empresarial.
Putin, però, no ha buscat apoderar-se dels recursos de la ciutat. Amb una poderosa indústria metal·lúrgica i de maquinària, a més d’un port essencial per a les exportacions de gra i acer, Mariúpol aportava prop del 3% del PIB ucraïnès abans de la guerra. Ara és un desert en ruïnes, sense més valor que la seva ubicació geogràfica, que permetrà a l’Exèrcit del Kremlin establir un corredor terrestre entre Crimea i el Donbass, monopolitzar el control del mar d’Azov i escurçar la distància entre Rostov del Don, una de les ciutats russes que va servir de punta de llança militar per a la invasió, i la península de Crimea. «No crec que hagi de tenir cap efecte en el curs d’aquesta guerra», assegura a aquest diari l’analista rus del Crisis Group, Oleg Ignatov.
«La captura de Mariúpol s’esperava des de fa temps. L’Exèrcit rus ja havia traslladat el gruix de les seves tropes a la ciutat a altres zones del Donbass, de manera que l’ocupació d’Azovstal no alliberarà massa efectius. En aquests moments, el valor de Mariúpol és sobretot simbòlic», afegeix Ignatov. De les grans ciutats ucraïneses, fins ara el Kremlin només havia conquistat el port meridional de Kherson, que va caure la primera setmana de la guerra. Els seus objectius més ampul·losos s’han anat desinflant de forma calamitosa. Al nord, va haver de retirar-se de Kíiv, Txerníhiv i Sumi després de setmanes d’un setge incessant. I més recentment ha sigut pràcticament expulsat de la regió de Khàrkiv, la segona ciutat del país, situada al nord-est.
Això deixa el Donbass com la clau d’aquesta guerra, on es podria decidir si l’Exèrcit rus mira eventualment de conquistar també Odessa per aconseguir tots els accessos ucraïnesos al mar Negre i fer-la servir potencialment per unir-la amb la Transnístria moldava, o es queda estancat on és.
Amb el temps en contra
Els analistes coincideixen que el temps corre en contra seu, tenint en compte l’armament pesat que li està arribant a l’Exèrcit ucraïnès des d’Occident. «Els russos s’estan quedant sense equipament, particularment míssils avançats i, en paral·lel, els ucraïnesos s’estan fent cada dia més forts», va dir a France Presse l’analista del Royal United Services Institute britànic, Neil Melvin.
Però el Kremlin pot utilitzar els militars del batalló Azov, que defensaven Azovstal, per reforçar la seva narrativa. Putin els havia convertit en el símbol de la ideologia feixista, i ara molts d’aquests militars estan en poder de les seves tropes. Des de la Duma russa es demana que siguin jutjats com «criminals de guerra» i el seu Tribunal Suprem sospesa la seva designació com «organització terrorista. ■