La Unió Europea llança el seu pla de desconnexió energètica de Rússia
| ▶ La Comissió estima en 210.000 milions el cost de les inversions necessàries
La guerra de Vladímir Putin contra Ucraïna ha posat de manifest l’elevada dependència i vulnerabilitat energètica de la Unió Europea respecte als combustibles fòssils procedents de Rússia, d’on importa el 40% del gas que consumeix, el 28% del petroli i el 46% del carbó. Per accelerar al màxim la reducció i deslliurar-se «al més aviat possible» dels hidrocarburs russos, la Comissió Europea va presentar ahir la seva nova estratègia, batejada amb el nom de RepowerEU, que pivotarà sobre tres eixos: més energies renovables, més eficiència energètica i diversificació de les importacions de gas. Fer realitat aquest pla, segons les estimacions de Brussel·les, requerirà 210.000 milions d’euros en inversions fins al 2027.
«La guerra de Putin està desestabilitzant el mercat energètic mundial. Mostra fins a quin punt som dependents dels combustibles fòssils importats. I com de vulnerables som al dependre de Rússia per importar els nostres combustibles fòssils. Ara hem de reduir al més ràpid possible la nostra dependència energètica de Rússia. Podem fer-ho», va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, després de l’adopció del nou paquet de propostes amb què bascular cap a una independència energètica que fins fa uns quants mesos ningú tret de Polònia o els països bàltics es plantejaven.
Diversificar el subministrament
De la nit al dia la «brutal» guerra contra Ucraïna ho ha canviat tot i ha convertit en extremadament urgent la desconnexió perquè continuar depenent i pagant pel gas i el petroli russos –uns 800 milions d’euros diaris– suposa, en primer lloc, continuar finançant la maquinària de guerra del Kremlin. De moment, els Vint-i-set ja han decidit deslliurar-se del carbó, subjecte a les sancions europees, però batallen encara per adoptar un embargament contra el petroli tot i que de moment el gas continua sense ser sobre la taula.
Després de la decisió de Moscou de tallar el subministrament a Bulgària i Polònia, Brussel·les és conscient que pot ser qüestió de temps que el règim de Putin tanqui l’aixeta. Per anticipar-s’hi, plantegen diversificar la importació de petroli, gas i hidrogen, construir noves infraestructures i crear una plataforma voluntària per a la compra conjunta que millori la capacitat de negociació dels Vint-i-set i els permeti aconseguir preus més barats.
«D’aquesta manera podrem assegurar les importacions d’energia que necessitem sense competència entre els nostres estats membres», afirma Von der Leyen, l’Executiu de la qual fa mesos que negocia amb països com els Estats Units, amb qui va tancar un acord al març, Noruega, Qatar o Egipte. Aquesta aposta requerirà, no obstant, inversions multimilionàries i reformes massives que Brussel·les proposa finançar amb els préstecs no utilitzats del programa Next Generation EU majoritàriament, fons de la cohesió, ajudes agrícoles i el Banc Europeu d’Inversions, entre altres organismes.
■