Les empreses tenen actualment menys directives que el 2008
| ▶ La proporció cau al nivell precovid (16,8%), però es redueix en un punt la bretxa salarial
Poc abans que la crisi financera arribés a Espanya, gairebé dos de cada deu llocs d’alta direcció estaven ocupats per dones. Catorze anys més tard, la xifra ni tan sols arriba al 17%. A més, aquesta proporció és dos punts inferior a la de l’any passat, quan el 19,5% marcat el 2008 semblava a prop de batre’s. I si bé ICSA Group i EADA Business School, responsables de la recopilació i anàlisi de les dades, associen el repunt del 2021 a la flexibilitat laboral que van implicar les mesures anticovid, també alerten dels perills que anticipa la tendència: «Ara estem una altra vegada en crisi, si no canviem, anirem a pitjor».
Així ho van advertir ahir la professora d’EADA, Aline Masuda, i la sòcia directiva de consultoria d’ICSA, Indry Canchila. Les dues expertes van explicar que la tornada a l’oficina i als viatges de negoci han penalitzat més la dona, que habitualment té més necessitat de conciliació per ser qui s’ocupa de les cures i les tasques a la llar, i que, a més, elles arriben a l’escenari postpandèmic molt més cremades precisament per això. «És com si el que ens va ensenyar la covid bàsicament no hagués existit», van assenyalar Masuda i Canchila, destacant que la proporció de dones directives és, efectivament, molt similar a la del 2019 i 2020.
Bretxa salarial
El seu informe també reflecteix, un any més, que la quota és pitjor especialment en el cas de la direcció general (en aquest estament no hi ha ni un 9% de dones), als llocs de direcció comercial (7,6%) i en la direcció de producció (5,9%). A més, si bé la pitjor part se l’emporten les directives en general, la tendència es reprodueix en els comandaments mitjans –on hi ha prop de set homes per cada tres dones–, i entre els empleats, on ells són el 54%. «Això evidentment reflecteix que com més responsabilitat, menor presència de dones», va analitzar la consultora d’ICSA. «Tenim càrrecs directius molt masculinitzats i en els quals es remunera millor als homes que a una dona», va afegir. «Tenim posicions poc adaptables, obsoletes,
«Hi ha càrrecs directius molt masculinitzats en els quals es remunera millor els homes que una dona»
poc flexibles i que no permeten la integració de la dona entre la seva vida professional i personal», va afegir Masuda.
En concret, la diferència mitjana de sou anual està aquest any entorn dels 10.000 euros, cosa que suposa una bretxa salarial del 13%, un punt menor a la que identificava el mateix estudi l’any passat. Aquesta discreta millora no es reprodueix, no obstant, en els comandaments mitjans, ni en els empleats. Aquests últims cobren uns 2.800 euros més que elles a l’any de mitjana, una distància pràcticament igual a la del 2021. Els seus caps, en canvi, guanyen de mitjana aquest any 5.000 euros més que les seves caps, una bretxa del 12,6%, més d’un punt percentual més que la d’un any enrere.
«Tenim un sistema que tendeix a discriminar la dona, que definitivament l’ha anat deixant fora», van concloure les ponents, alertant, a més, que aquesta situació porta inevitablement a pensions de jubilació molt dispars. I que, lluny de millorar, aquests primers símptomes d’empitjorament poden agreujar-se dràsticament si els problemes econòmics derivats de la pandèmia i la guerra a Ucraïna s’allarguen.
■