Els capellans que estimen les dones
Que els cossos que no se sentin capaços de fer vida normal puguin prendre una decisió conscient sobre si mateixos. Que tinguin aquesta possibilitat Un sacerdot balear ha sigut l’últim a penjar els hàbits després d’enamorar-se. Ha renunciat a la doble vida
Un rector balear acaba de renunciar al sacerdoci per amor. Un altre. En van dos en menys d’un any. Joan Femenia, capellà de les poblacions mallorquines de Campanet, Moscari i Búger, és el segon que deixa d’estimar en exclusiva Déu i el proïsme per complir amb el setè sacrament, el del matrimoni, el més comú entre el comú dels mortals. A partir d’ara viurà l’experiència de l’altre costat, aquest en el qual diàriament es desenvolupa l’ala civil de la seva parròquia, amb tots els tòpics bons i dolents del manament conjugal, la salut, la malaltia, la pobresa, la riquesa i, evidentment, el lligam.
Deia que és el segon capellà d’Espanya en menys d’un any que fa pública la seva decisió d’abandonar l’ofici i compartir Déu amb la seva dona, després d’aquell anunci formidable d’un superior seu en la jerarquia eclesiàstica, el bisbe de Solsona, Xavier Novell, que va renunciar a la prelatura per unir-se a una psicòloga i escriptora de literatura satànica, casada i amb dos fills, fet que va causar un sensacional escàndol a totes les diòcesis, com ara ho ha provocat el gest de Femenia entre el bisbat balear, que no ha ocultat la seva «estupefacció» per l’anunci d’aquesta ovella esgarriada.
S’ha de veure l’escàndol amb què la cúpula eclesial rep algunes notícies i com de ràpid que actua en conseqüència, i l’opacitat i laxitud amb què reacciona en qüestions menys edificants i sòrdides. Ja m’entenen.
Dedueixo que aquest tipus de casos salten amb comptagotes a la palestra pública en la mateixa mesura que l’afectat ho comunica o si l’enamorat és persona de rellevància, per la qual cosa és lògic pensar que són molts més els que no surten a la superfície. En 2019, l’expert més gran en sectes d’Espanya, habitual de la televisió, sacerdot i responsable de comunicació de la diòcesi de Zamora, Luis Santamaría, va deixar també els sermons de diumenge per passar per la vicaria, tot i que per una altra que no era la seva. «M’he enamorat», va adduir. El més mediàtic de tots, potser per la seva proximitat a la Casa de Pere, va passar el 2021, quan un capellà italià va anunciar enmig d’una missa que penjava els hàbits per amor. Riccardo Ceccobelli, enamorat d’una de les catequistes de la parròquia, va confessar des del púlpit que volia viure la seva història «amb honestedat».
Va triar bé la paraula. Honestedat. S’estima que hi ha aproximadament 100.000 sacerdots a tot el món que han deixat l’Església des de la dècada de 1970 per casar-se o formar parella. Només a Espanya, dels més de 27.000 membres que componen la cúria, al voltant de 8.000 s’han casat, segons dades no actualitzades del Moviment Pro Celibat Opcional (Moceop).
Honestedat, però sobretot, transparència. Rectors com el de les Balears o el de Solsona han fet l’habitual entre molts seglars: renunciar a la doble vida. En un món tan críptic com el de l’Església, és d’agrair que els clergues activin els mateixos mecanismes que la vida laica.
El celibat va quedar instituït fa gairebé un mil·lenni en els dos concilis del Laterà, el de 1123 i el de 1139. A partir d’aquests, va quedar decretat que els clergues no podrien casar-se o relacionar-se en concubinat. Feta la llei, o s’abraçava Déu en exclusiva o es passava a la clandestinitat.
Fins i tot una tortuga recorre més distància al llarg de tota la seva vida que l’Església catòlica en el mateix temps. El 2014, un any després de ser elegit Francesc com a papa de Roma, 26 dones enamorades de sacerdots li van escriure perquè derogués el celibat. «Les rivals de Déu», les va batejar la premsa. El febrer passat, Francesc va defensar el celibat, no sense afegir que «és un do» que «requereix relacions sanes», ja que «sense amics i sense oració» pot «convertir-se en un pes insuportable».
Més enllà de la sorpresa, cal rebre amb admiració la gosadia i la valentia dels qui renuncien a la missa a causa d’amor. Fa ara cinc anys, quan amb 36 s’estrenava com a capellà, Joan Femenia, l’últim sacerdot en deixar-ho per amor, concedia una entrevista a Diario de Mallorca que, llegida avui, sembla una premonició. «¿Ha casat algú?», li preguntava el periodista. Resposta: «Una vegada. Va estar molt bé. Va ser molt divertit. Pensa que és gent jove com nosaltres i quan arriben a l’església estan desconcertats. L’objectiu és que acabin sortint contents. Que sàpiguen el que és un casament». Això, que ho sàpiguen.
■
S’ha d’admirar la valentia dels que renuncien a la missa per amor
Jorge Fauró és periodista.