El luxe de circular per Barcelona

|

L’impost de circulació garanteix que tots els cotxes poden circular per Barcelona i per totes les ciutats i carreteres públiques. No obstant, cal resignar-se a la idea que aquest luxe aviat caducarà. Des que Londres va inaugurar al 2003 el peatge urbà, per frenar la saturació de vehicles i la gravíssima contaminació que provocaven, la tendència s’ha convertit en imparable. Per això està poc justificat l’enrenou provocat pel pla de la plataforma Barcelona 22, tret de per l’atreviment dels promotors de fixar l’import de la taxa i perquè la fabulosa recaptació que calculen (370 milions per any) sona a conte de la lletera.

La lletra petita de la llei imprescindible per autoritzar el peatge a la zona de baixes emissions podria trencar la gerra amb tant d’optimisme. D’entrada, l’objectiu no hauria de ser la recaptació, sinó la sostenibilitat del model. És aviat per avançar conclusions; l’avantprojecte de la llei de mobilitat sostenible va començar a caminar fa un parell de mesos i no s’aprovarà abans del 2023. El que és segur és que s’aprovarà, ja que és un dels compromisos adquirits amb la Unió Europea a canvi de rebre els fons Next Generation.

Hi ha temps per a la discussió i per consensuar els detalls de la taxa barcelonina, en la quantia, en el tractament als residents, en les exempcions pel tipus i l’ús de vehicles i en el destí dels ingressos obtinguts. Es presumeix com el debat central de les pròximes eleccions municipals i aquesta perspectiva, si es compleix, ja constituiria una bona notícia, atesos els precedents. Els profunds canvis en la mobilitat que estan convertint la conducció pel centre de Barcelona en una gimcana dissuasòria, per a mortificació dels conductors, van ser introduïts en el sigil de l’aturada pandèmica, això sí, justificats amb la millor de les intencions. Per no reincidir en la unilateralitat municipal i per la transcendència de la decisió, estaria bé sotmetre-la a referèndum.

■