Tapets d’autor contra els atemptats feixistes a Picasso
Espais Volart reuneix 400 peces d’artistes en homenatge al pintor realitzades el 1972, quan el geni malagueny va complir 90 anys i va patir les ires del feixisme espanyol.
El 25 d’octubre de 1971, Pablo Picasso va complir 90 anys. Aquest esdeveniment va proporcionar molta visibilitat a l’artista, conegut no només per la seva obra sinó també com una figura representativa de llibertat. Obertament ateu, comunista i antifranquista, la seva persona no agradava al règim del dictador i menys als sectors ultramuntans situats a la seva dreta. Per això, pocs dies després del seu aniversari, diversos grups reaccionaris van emprendre una campanya d’atemptats contra el geni malagueny.
Un dels objectius dels esmentats vandalismes va ser la galeria Taller de Picasso, a Barcelona, que va patir un atac amb còctels molotov i va resultar incendiada. El jove galerista Santiago Pelet va idear un homenatge al pintor, en suport a la seva obra i en repulsa de les accions de destrucció empreses contra ell. Per elaborar aquest reconeixement, artistes visuals, músics, escriptors i gent del cine i del teatre van ser convidats a crear un tapet dedicat a Picasso. Hi van participar més de 270 figures nacionals i internacionals, entre les quals destaquen Rafael Alberti, Joan Brossa, Pau Casals, Joan Miró, Pablo Neruda i Antoni Tàpies.
La mostra de solidaritat va donar origen a una col·lecció de 400 tapets, adquirida fa poc per la Fundació Vila Casas i exhibida sota el nom Homenatge a Picasso. Vallauris, 1972. Està comissariada per Nádia Hernández i s’exposa en els Espais Volart de Barcelona des d’avui i fins al 2 d’octubre.
Canvi de tema
Al començar a planejar-se el tribut, Tàpies va proposar a Pelet l’elaboració de les peces en format foli, perquè crear-les seria fàcil, ocuparia poc temps als artistes i passaria més desapercebuda davant la censura. Això va ser el que es va acordar al principi, fins que Salvador Dalí va plantejar l’opció del tapet.
Ell ja havia treballat aquest material anteriorment en dues obres. Un esbós preparatori del que després es va convertir en la famosa tela El gran masturbador i un retrat de la seva musa, Gala, el primer que li va dedicar, molt abans que es convertís en la seva dona. D’aquest últim també hi ha una reproducció en l’exposició.
«Tot i que el tapet no fos un format
Tàpies va proposar crear les obres en folis per ser més fàcil, però al final la idea de Dalí es va imposar
d’ús habitual per a molts dels que van participar en l’homenatge, van voler col·laborar amb la causa. El contingut no guarda relació amb Picasso i el seu art, sinó que es va plantejar com una iniciativa que celebrava l’home i no només la seva feina», explica Hernández.
La Fundació Vila Casas se suma també a la celebració de l’Any Viladot, dedicat a rememorar la trajectòria de l’escriptor i artista català. Ho fa amb una exposició individual, la primera que es dedica a l’autor en exclusiva a Barcelona des de 1980. Guillem Viladot, l’experimentació incessant, comissariada per Pau Minguet, també s’exhibirà a Espais Volart fins al 2 d’octubre.
Inclou 116 obres i mostra la seva part més plàstica. Una autèntica immersió en l’imaginari Viladot. La seva indisciplina creativa es reflecteix en els objectes descontextualitzats que componen el recorregut. Pedres de riu, llançadores de fil, collages, retallades... tots ells recorden l’ambient rural i la tradició agrària del seu Agramunt natal. «Viladot és molt reconegut com a escriptor, però té una part menys explorada, la seva faceta artística. És una pena perquè té molt per oferir», assegura Minguet.
■