L’Eintracht guanya l’Europa League al Pizjuán
Trapp va parar un penal a Ramsey en la tanda decisiva i va tombar el Rangers en una final amb incidents previs entre els seguidors.
L’Eintracht es va proclamar campió de l’Europa League en una final agònica que es va decidir en la tanda de penals a favor dels alemanys.
El partit entre germànics i escocesos va començar abans del xiulet inicial als carrers de Sevilla, on es va entaular una batalla campal amb ferits i detinguts en els dos bàndols. A la primera part, la final va viure un duel d’anada i tornada. Dos dels equips més ofensius de l’Europa League es limitaven a no descuidar les seves obligacions defensives per no haver de remar riu amunt al Nervión. El Rangers va portar el pes de la possessióde pilota, però l’Eintracht va arribar molt
EINTRACHT: Trapp (7); Touré (5), Tutta (4), Ndicka (5); Knauff (6), Rode (6), Sow (5), Kostic (7); Lindström (5), Borré (7), Kamada (6). Tècnic: Glasner (6). Canvis: Hasebe (6) per Tuta (min. 57), Hauge (5) per Lindstrom (min. 67), Jakic (5) per Rode (min. 89), Lenz (5) per Ndicka (min. 99), Hrustic (6) per Sow (min. 105).
RANGERS: McGregor (6); Goldson (5), Lundstram (5), Bassey (6); Tavernier (5), Jack (5), Kamara (6), Barisic (5); Kent (7), Aribo (7), Wright (5). Tècnic: Van Bronckhorst (6). Canvis: Davies (5) per Jack (min. 70), Sakala (6) per Wright (min. 70), Arfield (5) per Kamara (min. 91), Ash (5) per Aribo (min. 99), Ramsey per Sakala (min. 116)
GOLS: 1-0, Aribo (min. 56); 1-1, Santos Borré (min. 67)
ÀRBITRE: Vincic. Groga a Wright, més a l’àrea contrària sortint a la contra amb la velocitat de Kostic i les arribades de Kamada. Però ni uns ni altres van posar en perill real la porteria rival i al descans es va arribar amb un 0-0 més que just.
Dos errors, dos gols
Els germànics van entrar molt millor en la represa, generant ocasions clares. Però el Rangers va tornar a tenir paciència per recuperar la possessió i sortir de la pressió alta dels alemanys. I en una pilota llarga, Sow va tocar enrere i Hutta es va desequilibrar deixant sol Aribo, que no va perdonar. Gol i lesió del central de l’equip alemany. Mala cosa per a Glasner, que havia plantejat el partit a la contra amb velocitat i un futbol directe. Així que la decoració va canviar i les grades del Pizjuán es van convertir en un festival de càntics escocesos. Però en una centrada sense perill deu minuts més tard, la defensa caledoniana es va adormir i Santos Borré va aparèixer per empatar. I el marcador no es va tornar a moure. El partit va arribar a la pròrroga amb els dos equips més preocupats de protegir-se que d’arribar a dalt. Així que el temps extra tampoc va portar cap novetat i es va arribar als penals. I aquí va emergir la figura de Trapp. El porter li va parar el penal a Ramsey, que va sortir per tirar en la tanda.
■
Fernando Alonso va presentar ahir la samarreta vermella dissenyada per Kappa que lluirà durant el GP d’Espanya de fórmula 1 aquest cap de setmana al Circuit de Barcelona. El pilot asturià va atendre EL PERIÓDICO i va revelar les seves inquietuds després d’un difícil inici de temporada, en què les seves bones prestacions al volant de l’Alpine A522 en entrenaments i classificació no s’han traduït en carrera. Alonso arriba a Montmeló amb només dos punts al seu caseller.
— No hi havia ple a les grades del Circuit des que lluitava per títols i victòries en la fórmula 1. ¿Percep aquest augment de l’interès ara?
— No diria que l’ambient al Circuit serà tant com en els anys bons, sí que hi haurà més gent que altres anys, però és que del 2015 al 2021, entre la pandèmia i que nosaltres no érem en cotxes realment competitius, la meitat de la gent que venia al gran premi d’Espanya era estrangera, així que el fet que aquest any hi hagi millor entrada és bo per a tothom, per a l’esport, per a aquest gran premi... i tant de bo que no sigui una casualitat sinó que ja sigui així els pròxims anys.
— ¿Com afronta la cita a casa?
— Amb il·lusió. Només tenim una oportunitat a l’any davant la nostra afició, de disfrutar de la gent i de tant de bo aconseguir un bon resultat. I això és el que busquem. Hem sigut relativament ràpids en els cinc primers grans premis, però diumenge no vam poder aconseguir els punts que volíem. Espero que aquí, a Barcelona, tinguem una bona carrera i puguem sumar molts punts.
— A Austràlia va dir que la seva intenció era continuar en la fórmula 1 com a mínim un parell d’anys més. ¿Ho manté o ha canviat d’opinió? ¿S’haurà d’esperar fins a l’estiu per conèixer definitivament la decisió sobre el seu futur?
— No he canviat d’idea, tampoc he pensat gaire més en aquest aspecte. De moment em trobo bé físicament, i mentalment em sento fresc per seguir en la fórmula 1 uns quants anys més. No sé si serà abans de l’estiu o fins i tot després, però espero tenir notícies aviat, sí.
— Per la impressió general ha protagonitzat una de les seves millors arrencades de temporada, però en la classificació del campionat no es reflecteix el seu bon moment. ¿Com es pot capgirar aquesta situació?
— Quant a punts i resultats espero que s’arregli amb el temps. Hem completat cinc carreres i en queden 18, falten tres quarts de Mundial, així que queda molt i si continuem fent les coses bé els resultats arribaran. Les sensacions són bones i la percepció de tothom, tant de l’equip com dels rivals quan et pares a parlar amb ells, és que estem bastant forts. Independentment dels punts, em quedo amb la sensació general que estem fent una bona arrencada de temporada.
«Malgrat tots els canvis hi continua havent diferències abismals entre uns equips i altres»
— Tornant a parlar en clau de futur, la setmana vinent es disputen les 500 Milles d’Indianapolis. Quan tanqui la seva segona etapa en l’F-1, ¿es veu amb ganes de tornar a intentar nous reptes en l’automobilisme o ja n’ha tingut prou?
— No ho sé... Sempre m’he mogut una mica per sensacions. El 2016 o el 2017 no pensava en altres reptes fora de l’F-1 i, no obstant, el 2018 sí que els tenia al cap i vaig decidir agafar-me uns anys lluny del Mundial per completar aquests desafiaments. Després, amb el nou reglament en l’F-1 vaig pensar que tenia sentit tornar-hi per intentar fer-ho bé. No programo gaire a llarg termini i ara la sensació que tinc és de seguir en l’F-1 uns quants anys més. Ara diria que no repetiria en les 500 Milles, però més endavant potser canvio d’idea. El Dakar, per exemple, és una experiència que em va agradar i sí que m’agradaria repetir-la, i pots fer-ho amb més edat, com veus en el cas de Carlos Sainz o d’altres pilots que són davant. Veurem què passa en el futur.
— En el GP de Miami hi va haver bastantes crítiques dels pilots respecte a l’asfalt, el dèficit de proteccions en alguns punts del circuit, la preparació dels comissaris... Això ha passat també en altres traçats com Baku o Jiddah. ¿Què opina d’aquesta tendència de l’F-1 cap a aquest tipus de circuits respecte als escenaris més tradicionals o amb més solera?
— Hem de donar-li temps a Miami. El cap de setmana en general va ser molt bo per a l’F-1. L’expectació que va generar, els convidats que hi va haver... Va ser una cosa única i que demostra l’augment de la popularitat de l’F-1 als EUA. Dono bona nota a aquesta primera edició, tot i que segurament hi ha coses que millorar, algunes parts del circuit que es poden retocar després de la primera edició, però això passa a tots els llocs nous on anem. El més preocupant és la direcció de carrera o els comissaris. No s’han adaptat massa bé a tots els canvis que hi ha hagut aquest any. És una preocupació per als pilots ara mateix.
— Amb les noves regles i els nous monoplaces, és cert que es poden perseguir més de prop i hi ha més batalles de tu a tu, però també sembla que l’efecte del rebuf és més petit i el problema d’avançar encara persisteix. ¿Què sent que els falta a aquests cotxes perquè l’F-1 consideri que ha arribat al seu objectiu d’elevar el xou?
— Fa falta que la categoria estigui més igualada. En els avançaments sí que s’ha millorat perquè ens podem seguir els uns als altres més a prop, però hi continua havent unes diferències abismals entre uns equips i d’altres i aquest no era l’objectiu d’aquestes noves regles. Semblava que tots tindrien moltes peces comunes i que hi hauria molta més igualtat i més guanyadors diferents, més oportunitats per a tothom. D’avançaments clar que n’hi ha, poses un Ferrari o un Red Bull l’últim a la graella i queden al podi, com passava l’any passat amb Mercedes o Red Bull. Els altres ja sortim més o menys tots en ordre de la crono. El gran repte de l’F-1 és aquest. Malgrat tots els canvis i la reducció de costos pel sostre pressupostari, encara així en carrera hi ha dos segons per volta de diferència entre el primer i el 12è, és l’única carrera amb aquestes diferències.
■