Paròdia de Chanel i TV-3 amb orfidal
Paròdia de Chanel en el programa Està passant (TV-3). Com sempre, l’actriu Judit Martín ha estat d’un surrealisme divertit i bàrbar. Va aparèixer, en efecte, disfressada de Chanel, però molt encarcarada. No es podia ni moure. Entumida. Engarrotada. Deia que després de l’enorme esforç fet a Eurovisió, tenia punxades per tot el cos. Però va tenir prou força per fer alguns cops de maluc, natges oscil·lants, ara a la dreta, ara a l’esquerra, ara amunt, ara avall, que es van celebrar amb moltes rialles
Va ser particularment lluminós el final de l’esquetx, quan Toni Soler, propietari i presentador de l’Està passant, va connectar amb Toni Cruanyes, conductor del TN vespre, i li va dir que ja que Chanel parla molt bé el català, i que viu a Olesa de Montserrat, podria escriure-li una lletra nostrada, una cançó nítidament catalana. I Cruanyes, seguint la conya, va remarcar: «Sí, podríem buscar alguna cosa de Salvador Espriu». Mentrestant, Judit/Chanel deia que d'acord, però que el que necessitava amb urgència era un orfidal. O sigui, una dosi de lorazepam per relaxar-se.
¡Ah! Ens ha agradat molt a casa aquesta paròdia de Chanel a l’Està passant. Sobretot perquè el que de veritat els ha sortit és la paròdia més perfecta sobre com ha portat TV-3 l’èxit eurovisiu d’aquesta ballarina i cantant. ¡Ah! Ha hagut de ser d’una gran incomoditat per a la seva veure que molts catalans eurofans omplien de banderes espanyoles Olesa de Montserrat, inclòs el Teatre de la Passió. Per això al TN migdia
de diumenge van decidir treure importància al superèxit de Chanel.
També això que algú li escrigui una lletra en català, com deien humorísticament a l’ Està passant, amaga una altra conya. No és als textos d’Espriu on s’ha de buscar. Només que algú surti a cantar «¡Venim de la foscor! ¡La repressió ens ofega! ¡Lluitarem!» i cosetes similars, TV-3 s’excita una barbaritat i actua com el millor tambor de ressonància. Li donen visibilitat als TN, el FAQS, el Tot es mou i on faci falta; la criatura és ungida immediatament amb el segell nostrat; i li garanteixen contractes per amenitzar tots els pals de paller del Principat.
Entenguem el drama. Chanel, Olesa, Montserrat..., quina meravella. Però... ¡ai!, quina mala sort: Chanel no té el target, el cànon, que TV3 considera d’autèntica catalanitat. Una llàstima. D’aquí això de l’orfidal. Molt d’orfidal.
■