Els percentatges lingüístics amenacen el pacte sobre la immersió
▶ Les condicions de Junts per refer el consens sobre el català a les aules alteren l’acord amb el PSC, ERC i comuns
Les negociacions per crear un pacte que permeti encaixar la sentència que obliga a fixar un 25% de classes en castellà a les aules de Catalunya es compliquen. ERC, el PSC i els comuns van deixar vèncer el seu ultimàtum a Junts sense conseqüències, intentant esgotar els terminis en favor de la seva tornada el consens. Però a mesura que avancen les converses, el redactat se sotmet a retocs que, alhora que atrauen la postconvergència, repel·leixen els socialistes i els morats. I en aquest delicat joc d’equilibris es troba en aquests moments la negociació, davant l’escenari no desitjat per Esquerra que, finalment, hagi d’escollir si mantenir files amb el seu soci, amb un decret, o adscriure’s a la reforma legislativa amb el PSC i els comuns, encoratjant, així, l’espantall del tripartit. Coses de la geometria variable.
Les trobades mantingudes ahir ja havien inclòs les quatre parts, però, fins ara, Esquerra ha pilotat la negociació a dues bandes: d’una banda, amb Junts –amb qui va tancar al seu torn un decret llei del Govern– i, d’altra banda, amb el PSC i els comuns, els socis parlamentaris que es van aferrar al pacte quan la postconvergència es va despenjar per les queixes d’alguns sectors de l’independentisme. En aquest moment, segons fonts presents en la negociació, el principal escull no està en el format –una nova llei de protecció del català–, sinó en el contingut, ja que la postconvergència pressiona per deixar constància del seu rebuig explícit als percentatges que van fixar els jutges a les escoles, en la mateixa línia del decret que està preparant el Govern.
Però aquesta referència xoca amb el posicionament que mantenen el PSC i els comuns, que prioritzen un acord sense aquesta menció perquè no entri en conflicte amb la sentència judicial. Diverses fonts consideren la maniobra de Junts com una manera d’apartar els altres aliats, especialment el PSC, així que consideren que ERC ha de «decidir» i apostar pels uns o bé pels altres.
El temps apressa: el TSJC va donar fins al 31 de maig per a la seva interlocutòria
Les esmenes
El text que es va acordar el 24 de març –i del qual Junts es va desdir tot just vuit hores després, per allò de la pressió que es va anar gestant a les xarxes socials–, estableix que el català és la llengua «normalment utilitzada» com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i que «també es fa servir el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre».
No obstant, el PSC, ERC i comuns van acordar unes esmenes a aquest document que clarifiquen que els projectes lingüístics seran validats pel Departament d’Educació –mantenint, això sí, l’autonomia dels centres–, que apunten que l’objectiu últim és mantenir la normalització lingüística i que eliminen el «també» del redactat inicial que feia referència a la llengua castellana, tot i que continuarà sent llengua docent i, el català, llengua vehicular.
Els temps pressionen perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar de termini fins al 31 de maig per executar la seva interlocutòria.
La creació d’una nova llei, si es tramités per lectura única, podria ser aprovada en el pròxim ple, el del 25 i 26 de maig, sempre que cap grup reclami un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.
L’extrema dreta no sol fer-ho, perquè no reconeix aquest òrgan autonòmic; Ciutadans per si sol no disposa de prou diputats, i la Mesa del Parlament ha adoptat en les seves últimes resolucions pel criteri d’invalidar l’aliança Cs-PPC perquè els populars estan en el grup mixt, de manera que no compleixen la condició de sol·licitar un dictamen per dos grups, tot i que no arribin als parlamentaris requerits.
■
ESTIMACIÓ DE VOT
BARÒMETRE DEL CIS DEL MAIG