Memòries de la Barceloneta

Vicens Forner exhibeix a l’exterior del centre cívic 100 rostres de veïns que «hi han deixat la pell pel barri». Com diu Cesca Camps, una de les seves protagonistes, «rere cada foto hi ha un llibre per escriure».

Ana Chaler, famosa a la Barceloneta per haver fet de doble de la mateixa Ava Gardner, fuma amb estil un cigarret per cargolar a la rampa d’accés del centre cívic. És migdia d’un dijous, aquest, dia del taller d’havaneres, un dels molts de l’atapeïda agenda de les senyores del barri. «No només aparec a La noche que no acaba, d’Isaki Lacuesta, ficant-me despullada a la platja de s’Agaró, també surto en un anunci d’Estrella Damm», prossegueix orgullosa aquesta veïna de la Barceloneta de 78 anys espectacularment portats. El seu rostre és un dels 100 que conformen l’exposició Retrats Barceloneta, del fotògraf oficial i oficiós del barri, Vicens Forner, la imatge del qual apareix també en un dels plafons col·locats des d’ahir i fins al 23 de juny al mur exterior del centre cívic.

Chaler explica que no li va costar gens ficar-se a l’aigua en ple mes de febrer per al rodatge perquè està acostumada a banyar-se «al club» a l’hivern i a l’estiu. Va ser retratada per Forner al costat de la seva bona amiga Cesca Camps, que es presenta així: «Cadascuna de les dones que som aquí som un llibre per escriure». I tant si ho són. I no només això, totes dues, al costat de la seva també amiga i veïna Carme Berga, han escrit i publicat un llibre titulat Dones anònimes o dones amb nom? Històries de la Barceloneta.

Barri de poetes

No són les úniques que escriuen. Per aquestes terres no només tenen molt a explicar, sinó també moltes ganes d’explicar-ho. Carme Benavent Mas, un altre dels 100 rostres seleccionats per Forner d’entre els 5.000 retrats de veïns de la Barceloneta que atresora al seu arxiu personal, escriu i recita poesia, «una vegada al mes al Cafè de l’Òpera, a la

Rambla», explica. Va regentar durant anys una carnisseria al mercat, tot i que una de les seves grans passions és fer de modista. Als 87 anys, la dona maneja el seu telèfon intel·ligent amb una agilitat que espanta, del qual mostra il·lusionada les disfresses que durant 15 anys va dissenyar i va elaborar per als carnavals del casal de la gent gran. «Eren l’enveja del barri», explica amb un somriure pícar la dona, que diu que sap que no viurà gaire temps més, però el temps que ho faci ho farà disfrutant.

Havaneres locals

La Carme també participa en el taller d’havaneres. «Li he dit a la professora que la setmana que ve portaré havaneres d’Antonia Vilàs, compositora del barri que en té moltes i molt boniques. Cantem sempre Mare, vull ser pescador, quan tenim una autora local fabulosa», reivindica la poetessa, modista i carnissera.

Com l’Ana i la Cesca, Montserrat Font i Jordi Granada també apareixen junts en una mateixa fotografia. «Els he posat junts perquè mai els he vist separats», fa broma Forner, envoltat d’alguns dels protagonistes de la seva exposició, un homenatge als resistents de la Barceloneta. «Em pregunten que per què sempre fotografio els grans, que on són els joves, i els responc que els joves encara no tenen història», explica el fotògraf.

Tant la Montserrat com el Jordi han nascut al barri. Ell, al carrer d’Atlàntida; ella, «al passeig Nacional», on encara viuen. «Encara dormo a la mateixa habitació, no he evolucionat gaire», fa broma la dona, educadora social jubilada i membre actiu del teixit veïnal històric del barri. «Soc a la parròquia de Sant Miquel del Port i porto els sopars del projecte Sostre, iniciativa que dona refugi a persones sense llar», assenyala la Montserrat. «Mira, aquesta és Montse Cabayol –prossegueix la dona assenyalant una altra de les imatges de la mostra–, la fundadora de Sostre».

El marit de la Montserrat es troba aquest matí, per descomptat, al costat de la seva dona. Com ella, ell també està implicat en el teixit associatiu del barri. «Soc en el grup de pintors. Des del 1984. Hem organitzat 95 exposicions, fins i tot fora del barri», apunta.

D’entre els 100 retrats de la Barceloneta, un de cada quatre és d’algú que ja no hi és, però el

Un de cada quatre retratats ja no hi és, però el seu record continua molt viu

seu record continua molt viu. «A la Barceloneta tenim una malaltia que és que tenim més present el passat que el present. Potser no recordem què vam fer ahir, però et sabem explicar amb detall coses de quan érem nens. Tenim superpresents els nostres morts i en parlem molt», relata emocionat el fotògraf. I per a això en posa alguns exemples, que són part de la mostra, per descomptat. Una de les més conegudes és sor Genoveva, la fundadora de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, una institució al barri, morta als 91 anys el juliol del 2015, un dia després que el poeta local Paco Jover, un altre dels rostres de la mostra.

«La Genoveva va arribar a la Barceloneta fa 45 anys, quan jo era un xaval. Es va posar al costat d’on jo treballava com a ferrer. Li vaig dir si la podia ajudar en alguna cosa i no sé per què m’hi vaig oferir, no va parar de demanar-me coses», fa broma recordant-la amb carinyo. Al seu costat, la Carme, la carnissera, modista, poeta i rapsode, recorda Paco Jover. «Com que jo tenia ordinador a casa, em donava els seus poemes escrits a mà perquè