Abelles eslovenes i abelles franceses
Avui se celebra el Dia Mundial de les Abelles, una jornada impulsada per les Nacions Unides per conscienciar sobre la importància d’aquests animals. Per què avui és el dia escollit només es pot explicar amb la història.
Els últims anys ha crescut la preocupació per l’imparable descens de la quantitat d’abelles que hi ha al món. La seva desaparició és una greu amenaça per l’equilibri ecològic perquè, com és prou sabut, són imprescindibles per al procés de pol·linització, que està en la base de la reproducció de moltes plantes.
Amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de tenir cura d’aquests insectes, des del 2018 les Nacions Unides impulsen el Dia Mundial de les Abelles cada 20 de maig. El que potser no és tan conegut és l’origen d’aquesta jornada reivindicativa. La idea va sorgir d’Eslovènia, que pot presumir de tenir el pare de l’apicultura moderna entre els seus fills il·lustres. Es deia Anton Jansa i va néixer el maig del 1734. Per això el dia designat per honorar les abelles és avui.
Jansa va dedicar tota la vida a l’estudi d’aquests animals i a buscar la manera de millorar-ne les condicions perquè augmentessin la producció de mel. Entre altres coses va dissenyar uns ruscs rectangulars apilables i va traslladar les seves colònies enmig dels prats per facilitar-los la feina. Els llibres que va publicar per compartir els seus coneixements es van convertir en un referent per als apicultors europeus de moltes generacions posteriors.
Reis merovingis
A part de ser vitals per als ecosistemes, les abelles també han tingut el seu paper al llarg de la història. Durant l’edat mitjana era un animal habitual a l’heràldica de l’Europa de l’Est i s’associava amb la immortalitat i la resurrecció. A França hi va haver un temps que també va gaudir de molta popularitat, perquè fou emprada pels antics reis merovingis des dels seus inicis.
El fundador d’aquella dinastia, anomenat Khilderic, va morir al segle V, però la seva tomba no es va localitzar fins al 1653, i encara de casualitat. A l’obrir-la, van trobar-hi diferents joies i objectes de luxe, entre ells 30 abelles d’or. Després dels merovingis, durant el regnat dels carolingis, el vincle amb l’animal es va mantenir; però en canvi quan els capets van arribar al tron la van substituir per la flor de lis. Aquell emblema vegetal va quedar vinculat a la reialesa fins que va arribar la Revolució francesa.
Després que durant uns quants anys els revolucionaris guillotinessin fins i tot l’apuntador, el país va acabar controlat per Napoleó. El nou dirigent necessitava tenir uns símbols que connectessin amb la història del país i servissin per reforçar simbòlicament el seu poder però allunyantlo dels nefastos darrers inquilins de Versalles.
Va ser un dels seus millors assessors i membre del Consell d’Estat, Jean-JacquesRégir de Cambacérès qui li va proposar adoptar