Els oligarques russos sumen 13.000 milions més el 2023
▶ El conflicte amb Ucraïna eixampla les diferències entre les grans fortunes i la resta ▶ Mentre el 13% és pobre, 135 magnats tenen el 35% dels béns
La Rússia actual no és comunista com la seva predecessora, la Unió Soviètica, ni vol ser-ho. Tot i que beu de la seva iconografia en determinats elements, es tracta més aviat d’un fòssil, una cosa que ha deixat d’existir. Als carrers més cèntrics de les principals ciutats russes, és habitual veure cotxes d’alta gamma que rugeixen quan el conductor vol lluir el seu estatus davant dels seus compatriotes. Una cosa totalment diferent del que es pot veure en ciutats més petites i sense oportunitats, on molts cotxes de l’època soviètica, millor o pitjor cuidats, continuen rodant per les carreteres.
Agències de notícies russes com Tass es feien ressò recentment de l’augment de la fortuna dels empresaris més rics de Rússia, que s’estima que s’ha incrementat des de principis d’aquest any en prop de 13.170 milions de dòlars, mentre que les previsions auguren que el rus mitjà veurà com el seu poder adquisitiu decreixerà en el futur pròxim, fins a col·locar-se en nivells inferiors al del 2012. En la llista a què fa referència l’agència russa destaquen Vagit Alekpérov, el fundador de la petrolera Lukoil, que va incrementar la seva fortuna en 3.170 milions de dòlars –s’estima que el seu patrimoni d’és de 18.500 milions– o Leonid Mikhelson, de la gasística Novatek, que va guanyar 1.650 milions, per arribar fins als 26.300.
A Rússia, hi ha una imponent bretxa entre els més rics i els més pobres, ja que només 135 persones –els comunament coneguts com a oligarques– ostenten prop del 35% del PIB nacional, mentre que hi ha un 13% dels russos que viuen en la pobresa. És habitual veure gent de la tercera edat venent els seus objectes personals de l’època de la Unió Soviètica, flors o fruites malgrat que, com a herència dels temps de l’URSS, molts d’ells posseeixen un pis en propietat o una habitació en una komunalka –un pis compartit per diferents famílies–, per la qual cosa no paguen lloguer. Aquesta pràctica de continuar treballant es deu al fet que les pensions són molt reduïdes per a molts d’ells, la mitjana és de 180 euros mensuals, i en moltes ocasions depenen dels seus fills per poder sobreviure.
Per posar un exemple de com funciona la jetset russa més acabalada, s’estima que 370 dels iots de més de 30 metres –un 8,8%– pertanyen a multimilionaris russos. El seu preu mitjà, segons els especialistes, oscil·la entorn de tres milions d’euros. Mentrestant, el salari mínim rus és de 200 euros, i el mitjà, de 700 euros arreu del país. No obstant, a moltes regions aquesta última variable és considerablement inferior com és el cas de repúbliques del sud de Rússia com Txetxènia, Ingushetia o Daguestan, amb registres de prop de 300 euros mensuals de mitjana.
En algunes parts del país, sobretot al Caucas i Sibèria, no hi ha aigua corrent ni transport públic
Regions amb petroli
Mentre que Moscou i algunes regions productores de petroli de l’Àrtic són les zones més riques de Rússia, el Caucas i Sibèria són les
més pobres i els llocs on es noten més les dificultats del dia a dia. Fins i tot hi ha parts de la Rússia rural on no hi ha aigua corrent, en algunes regions això es deu a la impossibilitat de tenir canonades funcionals a l’hivern, amb temperatures de -40 graus, tot i que normalment hi ha alternatives per al subministrament d’aigua.
Mentre les grans ciutats, en especial Moscou i Sant Petersburg, tenen una excel·lent comunicació amb transport públic, hi ha ciutats més petites –que poden rondar els 100.000 habitants– sense cap infraestructura, ni tan sols les cèlebres marxrutkes (minibusos). Aquest sistema cobreix el que els autobusos no poden fer a gaires localitats, fins i tot a la mateixa capital, tot i que fora de grans ciutats sol tenir poca freqüència i poca puntualitat, a més de ser vehicles antics.
Fins i tot en moments com l’actual, això es palpa en les preocupacions de gent de diferents regions. Mentre que una moscovita, la Maixa, apunta que la inquieta «no poder viatjar a Europa tot i que la millor opció és viatjar a Turquia», en altres parts de Rússia, la font d’esforços és més aviat que ara «només es pot pagar menjar i despeses bàsiques», tal com assegura Ruslana. En el cas dels homes, les diferències rauen en la possibilitat de ser reclutats. Sibèria i el Caucas han enviat a Ucraïna proporcionalment més soldats que Moscou i Sant Petersburg, malgrat que les dues ciutats compten en total amb 20 milions d’habitants, entorn del 15% del total de la població de Rússia.
■
El salari mínim és de 200 euros i el mitjà, de 700, però hi ha zones on no arriba als 300