El cap visible de la televisió més internacional del país
Margarita Simonian La periodista d’origen armeni ha dirigit la cadena Russia Today enmig de gravíssimes acusacions de falsejar la realitat. Molt crítica amb el món occidental, denuncia la prohibició del canal a la UE.
Margarita Simonian no és la directora d’un mitjà qualsevol de Rússia. Tampoc és una més de les moltes russes amb ascendència armènia al país. És, ni més ni menys, que la directora d’RT, cadena antigament coneguda com a Russia Today, l’únic canal de televisió rus que té l’audiència principal fora de les fronteres de Rússia. És també un rostre habitual de la televisió estatal russa, en especial del programa d’entrevistes d’un altre conegut habitual de l’oficialisme rus, Vladímir Soloviov. Pel seu «paper central de la propaganda del Govern rus», la UE l’ha sancionat considerant que és responsable d’«accions i polítiques que minen la integritat territorial, la sobirania i la independència d’Ucraïna».
Des d’aquest plató, juntament amb altres comentaristes del mateix estil, utilitza mordaçment la seva llengua afilada els diumenges a la nit per disparar contra Occident i Kíiv, i també per defensar el president de Rússia, Vladímir Putin, quan li sembla necessari, o l’«operació militar especial a Ucraïna», com sol anomenar encara en el dia d’avui l’oficialisme rus al conflicte. De l’ofensiva a Ucraïna, ha arribat a afirmar, al maig, que si Rússia no guanya al front bèl·lic, «les coses acabaran malament per a tota la humanitat».
Fervent crítica amb el món occidental, denuncia la prohibició del canal de televisió que dirigeix a la UE, tot i que fronteres endins defensa sense embuts imposar la censura prèvia dins de Rússia sempre que sigui necessari, adduint que, en els pocs períodes en què el país va viure de moments sense censura, abans de 1917 i durant la perestroika, van ser «un caos». El seu marit, Tigran Keosayan, és també un dels rostres destacats de la televisió russa i va ser declarat persona non grata al Kazakhstan per expressar públicament al canal NTV que, després d’Ucraïna, el següent país a ser objecte d’una «operació especial» de l’Exèrcit rus hauria de ser aquest país centreasiàtic.
Abans de convertir-se en la cap de la propaganda russa, Simonian va cobrir tota mena d’esdeveniments com a periodista rasa, entre els quals la segona guerra de Txetxènia o la massacre de l’escola de Beslan, al sud de Rússia. El 2005, es va crear Russia Today –que després simplificaria el nom a només RT—, on ella, des del principi, va comptar amb el vistiplau de les autoritats russes, ja que només amb 25 anys va començar a dirigir aquest projecte estatal. En diverses entrevistes ha defensat que la intenció al crear aquest conglomerat era ser una cosa semblant a la CNN, Euronews o la BBC, però que «reflectís el punt de vista rus».
La veu del Govern
Malgrat aquestes paraules comparant-se amb alguns referents del periodisme internacional, la cadena va quedar en evidència a finals de febrer del 2022, ja que habitualment la línia sobre l’ofensiva sobre Ucraïna era burlar-se dels periodistes occidentals per una cosa que «no havia passat» fins aquell moment titllant d’«histèrics» els que apuntaven que era imminent. El seu interès a defensar el punt de vista del Govern rus va més enllà de la televisió i va ser una de les guionistes de la pel·lícula propagandista El pont de Crimea, fet amb amor, un film ideat per presentar d’una forma atractiva la infraestructura que representava la «tornada» de la península a Rússia, malgrat ser una annexió sense reconeixement de la comunitat internacional. La pel·lícula no va tenir massa bones valoracions entre la crítica.
■