Tsunami Democràtic es va gestar al xat anomenat ‘Harley Davidson’
▶ Els membres del grup de missatgeria ràpida decidien l’estratègia independentista i buscaven la unitat de forces i entitats sobiranistes
Hi ha aplicacions de missatgeria instantània per a mòbils que ofereixen més seguretat que WhatsApp, però res és infal·lible. En les indagacions relatives a Tsunami Democràtic els investigadors van detectar un xat de Signal –xarxa que destaca pel seu interès a guardar la privacitat de les converses dels seus usuaris– anomenat Harley Davidson, del qual formava part la secretària general d’ERC, Marta Rovira. En aquest es decidia l’estratègia independentista i es buscava la unitat dels partits i entitats sobiranistes, segons apunten a EL PERIÓDICO fonts de la investigació.
El xat es va descobrir a través de l’anàlisi que es va realitzar del terminal telefònic del professor i director de l’oficina de l’expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, que va estar imputat en el cas Voloh. I en aquest participaven la mateixa Rovira, els diputats del
Parlament Josep Rius Alcaraz (JxCat) i Marta Vilalta (ERC), l’exdiputat de la CUP David Fernández i l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell. Segons els investigadors, en aquest grup es tractaven assumptes relacionats amb l’estratègia global secessionista i es convocaven reunions a Ginebra (Suïssa) per acordar accions.
Es dona la circumstància que la líder d’Esquerra, a qui la Guàrdia Civil situa a la cúspide de l’organització de Tsunami Democràtic, resideix a la capital suïssa des que va fugir de la justícia espanyola, quan el Tribunal Suprem la va cridar a declarar per segona vegada per la seva responsabilitat en el referèndum il·legal de l’1-O. Ara, després de la reforma del Codi Penal, només està processada per desobediència.
Via lliure
Se sospita que en la trobada celebrada el 30 d’agost del 2019 allà es va donar el tret de sortida a Tsunami Democràtic, plataforma que es va donar a conèixer a través de Twitter tres dies després, el 2 de setembre. El seu missatge de presentació va ser retuitejat pel llavors president de la Generalitat, Quim Torra, i l’expresident, Carles Puigdemont.
Les actuacions, que encara es troben sota secret, han permès situar a Ginebra a finals d’agost destacats polítics independentistes. Marta Vilalta, l’exdiputada Elsa Artadi i Josep Rius van viatjar allà el dia 29. També ho van fer l’exdiputat de la CUP David Fernández i l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, que hi hauria arribat el 24. L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel també havia triat Ginebra per fugir de la justícia. La reunió en la qual presumptament es van prendre decisions sobre l’esdevenir de la plataforma que va coordinar les mobilitzacions suposadament espontànies contra la sentència del procés apareixia a l’agenda d’Alay, per la qual cosa també es creu que hi va poder assistir.
Comissions rogatòries
Fa més de tres anys que el Jutjat Central d’Instrucció número 6 investiga sota secret el finançament de les accions de Tsunami Democràtic a través de les seves cinc accions més característiques. Són el bloqueig de l’aeroport del Prat el dia que es va fer pública la sentència del Suprem, com s’havia fet en el de Hong Kong. Es calcula que va suposar un cost de més de tres milions d’euros.
També s’hi inclouen les accions de protesta contra empreses de l’Ibex 35; la desobediència a la Junta Electoral Central amb activitats en la jornada de reflexió prèvia a les eleccions; el tall de l’AP-7 a la frontera amb França a l’altura de la Jonquera, amb pèrdues taxades en 45 milions d’euros, i l’acció que es va realitzar en un partit del Barça en el Camp Nou sota el lema Sit and talk.
Per mirar d’aclarir els fets, que situen almenys part de l’estructura financera de la plataforma a Suïssa, s’han cursat diferents comissions rogatòries (peticions d’ajuda judicial internacional) a diversos països, com els EUA, el Canadà, el Regne Unit i els Països Baixos. Amb aquestes es pretén seguir el rastre dels diners, obtinguts a través de donacions i que fins i tot es va intentar aconseguir mitjançant criptomonedes. Però també determinar qui estava al capdavant de l’organització de les diferents mobilitzacions realitzades, fet que es va voler fer passar com a propi de la ciutadania per eludir responsabilitats penals.
■
Els investigadors assenyalen que en el canal es convocaven reunions a Ginebra per acordar accions