«¿Per què no m’heu matat?»
Roger L. S. va arribar fins a Múrcia en un cotxe conduït per dues noies d’uns 20 anys de Barcelona, que van avisar les autoritats quan es van quedar soles.
El Roger va preguntar als agents de la Policia Nacional que el van localitzar i van reduir per què no l’havien matat. Va afirmar també que, en cas d’haver tingut temps, ell sí que hauria disparat als agents. Héctor López, un dels dos policies que el van detenir diumenge a les 08.00 hores, relata a EL PERIÓDICO com va acabar la fugida d’aquest exmilitar que havia assassinat a Catalunya i havia arribat a l’estació de tren de Múrcia El Carmen en un cotxe conduït per dues noies d’uns 20 anys de Barcelona a les quals havia amenaçat a punta de pistola. L’homicida va esquivar ocult al cotxe de les dues noies l’ampli dispositiu policial que van activar els Mossos d’Esquadra per trobar-lo.
Múrcia es preparava aquell diumenge al matí per a un dia de processons. La policia local havia desplegat un operatiu per minimitzar l’impacte que tindria en el trànsit. No era el millor dia per conduir per Múrcia i les dues noies i l’assassí tampoc coneixien la ciutat. Van acabar circulant per un carril en sentit contrari. Una agent municipal va aturar el cotxe i va interrogar la conductora.
La «valentia» de les dones
Les dues dones van tenir «la intel·ligència» d’ocultar a aquesta agent de la policia local que estaven sent retingudes en contra de la seva voluntat, els reconeix l’agent López, que juntament amb el seu company es creuaria minuts més tard amb el Roger a l’estació de tren. La funcionària no va notar res estrany i va deixar continuar el vehicle. López assegura que el Roger va dir a les dues noies al reprendre la marxa que, si l’agent l’hagués obligat a identificar-se, hauria tret l’arma.
Després d’aquell episodi, el Roger va deixar anar les noies i va seguir a peu. Les dones van avisar les autoritats quan va desaparèixer. La Policia Nacional, gràcies a la seva trucada, va ordenar localitzarlo. Els agents disposaven d’una descripció de com vestia, de la fotografia del seu carnet del club de tir i sabien que es tractava d’una persona que havia matat.
Una dotació UPR (Unitat de Prevenció i Reacció) integrada per sis efectius va acudir a l’estació de tren de Múrcia. Dos policies van comprovar l’exterior, dos més es van acostar a les andanes i els agents López i Jesús Marín van entrar al vestíbul, en el qual a aquella hora, les vuit del matí, hi havia unes 40 persones. López explica que, quan van entrar, van identificar el Roger assegut entre els viatgers. I que el Roger els va veure també a ells, que anaven d’uniforme.
«La sala estava plena. Utilitzar l’arma podia provocar un desastre. Vam avançar cap a ell, no sé si caminant o corrent, sense deixar de mirar-lo», explica López. L’homicida, quan va comprendre que venien a detenir-lo, va treure una pistola que portava oculta al cinturó –portava dues armes curtes que havia agafat del club de tir de Canovelles–, però els policies van poder abalançar-se sobre seu abans que pogués apuntar-los, remarca López.
«Li vam subjectar els braços, la pistola va caure, ell va voler agafarla però la vam poder allunyar i després li vam poder col·locar els grillons», descriu López, que afirma que el Roger va preguntar: «¿Per què no m’heu matat?». «Deia també que, si hagués tingut temps, ell sí que ens hauria disparat», afegeix el policia. López agraeix les mostres de suport rebudes dels Mossos –el cos que investiga el cas– i també que s’ha de posar en valor la valentia de les dues noies que van avisar les forces de l’ordre quan el Roger les va deixar.
■