La bretxa de l’aigua s’obre a les ciutats
Un estudi publicat a ‘Nature Sustainability’ alerta sobre com les desigualtats socials estan provocant un repartiment injust dels recursos hídrics en més de 80 ciutats de tot el món.
El món s’enfronta a una greu crisi d’escassetat d’aigua. L’avanç de la crisi climàtica, l’augment general de les temperatures i la falta de precipitacions ja han activat l’alerta per sequera en més de 80 grans ciutats de tot el món: des de Sydney fins a Barcelona. Però l’escassetat d’aigua no afecta igual tots els habitants del territori. Segons adverteix un nou estudi publicat a Nature Sustainability, les desigualtats socials dins d’una mateixa ciutat estan provocant una veritable bretxa de l’aigua. Mentre «les elits urbanes consumeixen aigua en excés per al seu oci personal, com omplir piscines o regar els seus jardins», els col·lectius més vulnerables són els que pateixen les condicions d’escassetat.
La investigació, liderada per un equip internacional de científics, pren com a punt de partida el cas de Ciutat del Cap (Sud-àfrica). Fa gairebé una dècada que aquesta localitat té greus problemes d’escassetat d’aigua. Segons apunta l’anàlisi liderada per Elisa Savelli, de la Universitat d’Uppsala, les llars més riques de la ciutat representen menys del 14% de la població i consumeixen més del 51% de l’aigua disponible a la ciutat. Les llars de baixos ingressos, per contra, acullen el 62% de la població i només en consumeixen el 27%.
Aquesta mateixa dinàmica s’ha observat en més de 80 ciutats de tot el món, incloses Barcelona, Londres, Roma, Miami, Tòquio, Melbourne, el Caire, Moscou, Sydney, São Paulo i Ciutat de Mèxic. A Barcelona, per exemple, els registres d’Aigües de Barcelona també reflecteixen aquesta bretxa en el consum d’aigua entre les zones més i menys riques de la ciutat. A Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb més renda, el consum mitjà domèstic ascendeix als 128 litres per persona i dia. A Nou Barris, la zona amb menys renda, el consum diari és de 92 litres. Aquestes xifres s’expliquen, en gran part, per la petjada hídrica d’activitats associades a les zones acabalades, com el reg de jardins privats (que requereix uns 400 litres per cada cent metres quadrats) o l’ompliment de piscines (que en necessita una mitjana de 48.000 litres).
«El canvi climàtic i el creixement de la població estan convertint l’aigua en un recurs cada vegada més escàs a les ciutats però, més enllà d’aquests factors, veiem que les desigualtats socials són el gran escull perquè els col·lectius més vulnerables tinguin accés just a l’aigua», destaca Hannah Clocke, hidròloga de la Universitat de Reading. «Ja hem vist com les sequeres i l’ús insostenible dels recursos han provocat situacions d’escassetat en ciutats de tot el món. En un futur, aquesta crisi podria empitjorar encara més a mesura que s’amplia la bretxa social entre rics i pobres», afegeix l’experta.
L’estudi també posa èmfasi en el tipus de mesures que fins ara s’han plantejat per lidiar amb l’escassetat d’aigua. En aquest sentit, els experts critiquen les «estratègies reactives» basades a mantenir i augmentar el subministrament d’aigua mitjançant solucions tècniques (com crear més infraestructures per obtenir i reciclar recursos hídrics). Una de les principals crítiques que apunten és que, ja que aquest tipus de mesures poden provocar un augment de la factura de l’aigua, això perjudica sobretot els col·lectius més vulnerables (i que menys aigua consumeixen) ja que són els que no en poden pagar el sobrecost.
Grups privilegiats
Els experts demanen apostar per estratègies més proactives basades a «reduir el consum d’aigua insostenible» de les grans metròpolis afectades per la sequera. Sobretot perquè, segons reflecteixen els registres, els grups més privilegiats acaparen la gran majoria de recursos hídrics de les ciutats «per a funcions no essencials o d’oci com, per exemple, regar jardins residencials o omplir piscines». «Necessitem desenvolupar maneres més justes de compartir l’aigua a les ciutats perquè, si se segueix així, en un futur tots podrien patir les conseqüències de l’escassetat d’aigua», conclouen els experts.
■