Entre la pedofília i la conspiranoia
L’escriptor, que va morir ahir als 86 anys, va orquestrar una vida excèntrica habitada per l’abús a menors, el misticisme, l’exhibició eròtica i les teories de la conspiració. Els últims anys es va acabar convertint en l’intel·lectual de capçalera de Sant
Polèmic, criticat, discutit, contradictori... Aquests i molts altres adjectius es poden aplicar al currículum professional i personal de Fernando Sánchez Dragó, un escriptor i comunicador sense filtre que va protagonitzar moments hilarants.
1
Infància angèlica. Nen de casa bona del barri de Salamanca, fill de periodista republicà assassinat durant la Guerra Civil tot i que la família fos poderosament conservadora, va cultivar des dels primers anys una imatge excèntrica. De petit, va tenir un amic invisible, però no un de qualsevol sinó un àngel de la guarda que s’anomenava Jai, de qui explicava les aventures amb molt detall per a esglai dels seus, que van reafirmar amb admiració el seu ja poderós ego. Quedava clar que li agradava cridar l’atenció.
2
Estudiant díscol. Va ser alumne aplicat al Colegio del Pilar, fàbrica de prohoms del moment, tot i que la seva rebel·lia el va conduir a aconseguir un carnet del PCE, cosa que el va portar tres cops a la presó i, el 1964, a un exili més aviat daurat que el va passejar per mig Europa i sobretot per Àsia, una de les seves grans debilitats. Amb el temps, va rebutjar la ideologia comunista per massa gregària i va propugnar un anarquisme individualista.
3
A la vora del Ganges. El 1968, a les escales cap al riu a Benarés, begut i drogat, va patir una epifania, una caiguda del cavall que el va transformar en un home espiritual. Les seves creences eren un batibull de religions orientals que va usar per crear el llibre que el va convertir en la bèstia rara més famosa del tardofranquisme: Gárgoris y Habidis.
4
Negacionisme vocacional. De tornada a Espanya, convertir-se en un personatge televisiu el va ajudar a popularitzar una figura amb la qual bàsicament es va dedicar a jugar a la contra amb un punt de cinisme, sense importar que allò s’avingués malament amb la seva espiritualitat. El que importava era cridar l’atenció. Defensor de la tauromàquia, opositor del progrés tecnològic i l’avortament i partidari de mil i una teories de la conspiració, fins i tot es va negar a creure –més aviat per cridar l'atenció– que l’home hagués arribat a la Lluna. Però el gran moment de la seva trajectòria com a presentador per a la memòria popular està lligat a l’impagable programa d’RTVE El mundo por montera, sobretot l’entrega en què va convidar un Fernando Arrabal begut i desfermat a parlar de la fi del món.
5
«La meva verga és la meva pàtria». En realitat la frase no té el menor interès però va ser una de les favorites de l’autor, pare de quatre fills de quatre dones diferents, que va arribar a vantar-se d’haver tingut sexe amb dues nenes japoneses de 13 anys. Ho va explicar en un llibre coescrit amb Albert Boadella el 2010, data en què una confessió d’aquest calibre amb prou feines va suscitar lleus repulses. Fer anys no va rebaixar el seu exhibicionisme eròtic fins a convertir-lo gairebé en un acudit: als 81 anys va gravar com a protagonista un curtmetratge amb escenes pornogràfiques i de sadomasoquisme per al festival de Los Bonobos. La seva última partenaire sexual tenia 28 anys.
6
Amic de Vox. ¿Quina millor manera de situar-se a la contra que recolzant Vox? Quan les seves proeses sexuals van deixar d’interessar, va tornar a l’actualitat, aquest cop de les xarxes socials, anant a la casella de sortida de la fe política. Haver recolzat José María Aznar durant anys li va semblar massa tebi, i per això va extremar la seva inclinació convertint-se en l’intel·lectual de capçalera de Santiago Abascal. Sembla que va ser ell qui va tenir la idea que Ramón Tamames defensés la moció de censura contra Pedro Sánchez i qui va orquestrar a l’ombra la surrealista jugada.
■