A 100 dies del Mundial del canvi
El Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda és a tocar. Fins aquest moment, no obstant, hi ha moltes incògnites, un equip espanyol en construcció i grans rivals a evitar.
El 20 de juliol rodarà la pilota i totes les mirades estaran posades en les 32 seleccions que lluitaran per aconseguir un lloc a la final del 20 d’agost a l’Estadi Austràlia, a Sydney. Fins que soni el xiulet inicial del Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda encara queden incògnites per resoldre i rivals per estudiar. Serà el primer Mundial que ratifica l’expansió global del futbol femení.
¿ANIRÀ ALEXIA AL MUNDIAL?
El conjunt espanyol mira la cita mundialista amb dubtes. La selecció dirigida per Jorge Vilda, que hauria de ser una de les favorites per la qualitat de les seves futbolistes, espera en terreny de ningú que es resolgui la problemàtica que divideix el vestidor. Després que 15 jugadores demanessin no ser convocades fins que es realitzessin canvis en l’estructura de la selecció, la tensió i la inestabilitat s’ha instal·lat a la selecció. En el seu moment, les capitanes –Irene Paredes, Jenni Hermoso i Alexia Putellas– van donar suport a les seves companyes. Ara, malgrat que cap de les quinze ha decidit tornar a la selecció, dues de les capitanes sí que ho han fet. Primer va ser Jenni, després d’un comunicat on demanava unió i diàleg, i ara ha sigut el torn per a Irene Paredes, en l’última convocatòria prèvia al Mundial.
Per això, totes les mirades estan posades sobre Alexia Putellas. La capitana del Barça, encara en procés de recuperació del genoll esquerre, és dubte per al Mundial, malgrat que tot apunta que formarà part de la llista definitiva de Jorge Vilda.
FRANÇA, LÍDER DEL CANVI.
Mentre que la federació espanyola es manté immobilista davant una situació preocupant, la francesa ha tallat en sec. Diverses jugadores, encapçalades per la seva capitana Wendie Renard, van anunciar la decisió de renunciar a la selecció i al Mundial en un nou crit per unes condicions laborals professionals per a les futbolistes. Pocs dies després, la federació prenia una decisió sense precedents: Corinne Diacre deixava de ser l’entrenadora de la selecció i Hervé Renard n’ocupava el lloc.
El nou tècnic gal ha tornat el somriure a un equip que aspira a tot en la cita mundialista. El que va ser l’entrenador de la selecció de l’Aràbia Saudita en el Mundial de Qatar abandonava el futbol masculí per acceptar la seva primera experiència en el femení. Amb ell, ha arribat el canvi dins de la institució. Per exemple, Renard ha autoritzat les jugadores de la selecció francesa a acudir a les concentracions amb els seus nadons, ja que considera que mantenir-les allunyades dels seus fills durant més d’una setmana té un impacte psicològic.
ANGLATERRA, EL RIVAL A BATRE.
Les angleses han arrasat aquest últim any amb tots els títols possibles. El conjunt dirigit per Sarina Wiegman es va proclamar l’estiu passat com a campió de l’Eurocopa en un Wembley a vessar i davant la seva afició. A més, fa un parell de dies van tornar a escriure el seu nom en la història al guanyar el Brasil en la primera edició de la Finalíssima, un trofeu que enfronta el campió d’Europa contra el de la Copa Amèrica.
A més d’una generació excepcional, la mà de la seva entrenadora ha sigut transcendental. Wiegman està imbatuda des que va agafar les regnes de la selecció britànica amb 26 victòries i 4 empats en els seus 30 partits. Wiegman és l’enèsim exemple d’una tendència que impera en els últims anys: els grans títols han sigut aixecats per equips dirigits per dones. L’Eurocopa se la va emportar Anglaterra (Sarina Wiegmann), els últims dos Mundials, els Estats Units (Jill Ellis), la Copa Amèrica que va conquerir el Brasil (Pia Sundhage) i els Jocs Olímpics de Tòquio que van ser per al Canadà (Bev Priestman).
BAIXES DOLOROSES.
La cita, no obstant, no comptarà amb algunes de les millors futbolistes del món. El principal dubte era Alexia Putellas, tot i que l’evolució de la seva recuperació permet pensar que estarà a punt. Com ella, Beth Mead, líder de la selecció anglesa, Vivianne Miedema, referent per als Països Baixos, Marie-Antoinette Katoto, peça clau per a França, Ludmila da Silva, indiscutible a la cararinha... Totes elles estan encara immerses en la tediosa recuperació de la ruptura del lligament encreuat que les ha mantingut lluny dels terrenys de joc. De totes elles, sembla que només Putellas i Katoto podran reaparèixer a temps.
El 20 de juliol començarà la carrera per destronar els EUA de Megan Rapinoe. Les nord-americanes s’han emportat els últims dos Mundials, i la seva hegemonia en el futbol femení ha sigut aclaparadora. Ara comença una era diferent, amb nous referents que desafien l’ordre establert.
■
La cita mundialista serà l’escenari on nous referents desafiaran l’ordre establert