Rahm obre una era a Augusta
«La història d’aquest joc és una gran part de les raons per les quals jugo i Seve n’és una altra»
«Sempre estic amb confiança. Tinc fe absoluta en el meu joc. Això és el que puc controlar»
El triomf al Masters consolida el jugador basc, de 28 anys, que suma el seu quart títol el 2023 i recupera el número 1 del rànquing mundial, decidit a marcar una època en l’esport. «Arribaran molts més títols», li augura Olazábal, un dels quatre espanyols que posseeixen la jaqueta verda de campió.
És molt probable que Jon Rahm, el nou campió del Masters i número 1 del rànquing mundial després de la seva victòria diumenge a Augusta, no hagués arribat al món del golf si els seus pares, Edorta i Ángela, no l’haguessin portat a veure la Ryder Cup que es va disputar el 1997 a Valderrama.
Jon tenia 12 anys quan va conèixer Ballesteros en un sopar al qual també va acudir Olazábal i els va saludar tots dos. «Sabia qui era Olazábal, però no tenia ni idea de qui era Seve llavors», va explicar fa temps el Jon. «Al meu pare li hauria agafat un atac al cor si hagués tingut l’oportunitat i no li hagués donat la mà».
Des d’aquell dia, la figura del malaguanyat Seve, una de les grans llegendes del golf, ha sigut molt present en la vida de Jon Rahm Rodríguez (Barrika, 10 de novembre de 1994) i a partir d’ara seguirà íntimament lligat a la seva victòria en el Masters, la segona en un torneig del Grand Slam (va vèncer en l’US Open el 2021), perquè la seva conquista es va produir el 40 aniversari de la segona victòria de Ballesteros a l’Augusta Nacional i en la data que hagués sigut el seu 66 aniversari.
«Fer història»
«La història d’aquest joc és un gran informe de les raons per les quals jugo i Seve n’és una. Per a mi aconseguir aquest triomf aquí té moltíssim significat. Si hi ha una cosa millor que aconseguir això, és fer història. D’una manera que no és premeditada, això és part del seu testament. Sé que d’alguna manera, va estar empenyentme», va explicar Rahm sobre els seus sentiments. El mateix Olazábal, dels primers en abraçar-lo, li va recordar la coincidència amb l’aniversari de Seve: «Havia de ser avui. Vindran molts més títols», li va dir. Visiblement superat de moment, Rahm va tenir un record per al càntabre en la cerimònia de proclamació de campió del torneig, el seu quart títol de l’any, que li suposarà un premi d’uns tres milions d’euros.
La victòria a l’Augusta National, que el converteix en el quart jugador espanyol que es vesteix amb la jaqueta verda (Ballesteros el 1980 i 1983; Olazábal el 1994 i 1999; Sergio García el 2017) va ser una demostració de consistència i classe del jugador de Barrika i una prova més que la carrera de Rahm, com s’intuïa fa temps, des de la seva etapa com a amateur, en què també va ser número u del rànquing, va llançada a l’estrellat, destinat a regnar.
Malgrat haver d’afrontar 30 forats en la jornada dominical per la suspensió que va viure el torneig a causa de la tempesta, i malgrat jugar tant divendres com dissabte en les condicions més adverses de fred, pluja i vent, Rahm va acabar imposantse amb 276 cops, 12 sota par, quatre menys que els nord-americans Brooks Koepka i Phil Mickelson, que no van trobar la manera d’inquietar-lo.
«Sempre estic amb confiança quan estic a prop del liderat. Tinc fe absoluta en totes les parts del meu joc i segurament perquè és molt difícil el que espera allà fora només em centro en el que he de fer. I és realment el que pots controlar», va explicar Rahm, que es va mantenir estable, sense cap vicissitud, malgrat que només en moments molt concrets, com els últims nou forats, va oferir la millor versió del seu joc, fins a aixecar feliç els braços al cel amb el par en el forat 18, després de la qual cosa va anar a abraçar-se amb la seva dona, Kelley Cahill, que va conèixer en la seva etapa universitària a Arizona State, i també amb els seus dos fills, Kepa i Eneko.
Domini dels rànquings
En un dels Masters més exigents, Rahm ha explotat els seus cops enormes, la seva habilitat per al joc curt i el putt, però també la seva fortalesa mental, el punt que més destaquen sobre el seu joc els que el coneixen. «Colpeja llarg, té un gran joc curt i trepitja de meravella», diu Nacho Gervás, un dels comentaristes de Movistar Golf i director esportiu de la Federació. «Però el millor que té Jon és el seu cap. S’encoratja en les situacions complicades. És valent, descarat. Estem davant un jugador que pot construir una enorme carrera».
El nou campió del Masters lidera en tots els rànquings estadístics. Amb el joc llarg, segurament, és el millor del planeta. La seva combinació de distància i precisió el situen entre els elegits i, a més, les millores en el seu joc amb el wedge i el putt l’han acabat portant a un altre nivell. «Alguns jugadors simplement tenen això que et fa diferent i ell ho té», va apuntar el seu cadi Adam Hayes, per a qui van ser alguns dels primers agraïments de Rahm després de vestir-se la jaqueta verda.
En aquest 2023, amb la seva victòria al Masters, ja acumula quatre títols (Sentry Tournament of Champions, l’American Express i el Genesis Invitational), però els seus números són fins i tot al nivell del millor Tiger Woods: amb sis victòries en les seves últimes aparicions en tornejos tant en el PGA Tour com en el DP World Tour, l’actual circuit europeu. De fet, en cada una de les seves set temporades com a pro, ha guanyat almenys dos títols internacionals, en una carrera que sembla imparable cap a l’estrellat.
■