Espanya perd la fe i ‘Masterchef’ fitxa un capellà
Adverteixen en el programa Sábado clave (La Sexta) que a Espanya s’està perdent la fe. Aquesta Setmana Santa han fet un estudi que ofereix una tendència que els preocupa: molta assistència de públic a les processons, però molt poca gent a missa.
Segons el meu parer això té una explicació claríssima: el factor espectacle és més atractiu que el factor religiós per si mateix. Malgrat que el programa més vist de La 2 és, els diumenges, El Día del Señor, o sigui la missa, les masses quan surten a passejar s’inclinen per la gran exhibició de les processons, tan vistoses i coloristes, en canvi s’encaminen poc cap a les esglésies per assistir a la cerimònia de l’eucaristia. El que hauria de fer la tele, tan aficionada a preguntar coses als transeünts, és fer enquestes als que assisteixen a les processons –evitant per descomptat els turistes– i preguntar-los si hi van per estricta religiositat o simplement per disfrutar de l’espectacle i passar un vespre entretingut. Potser el resultat ens sorprendria.
En aquest clima és meditable la decisió de Masterchef (TVE-1) d’introduir, per primera vegada en la història d’aquest concurs, un frare d’origen veneçolà (ordenat sacerdot a Àvila) que es diu Marcos i és dominic. Potser aspiren a potenciar la religió a través de la gastronomia. Ben mirat la figura del capellà cuiner és un pintoresquisme molt arrelat en la història i en la literatura. Aquí el problema és que ja han emès quatre programes d’aquest Masterchef número 11 i no sembla que aquest frare hagi concitat grans simpaties entre els seus companys de concurs. Diuen d’ell que «és un gata maula (...) No transmet res, és com l’aire, buit». Fins i tot una aspirant a cuinera ha llançat una sospita: «Em sembla que és un actor». Home, si fos un actor camuflat, donaria més espectacle, això és segur. El xef Pepe Rodríguez li va preguntar per què ha volgut participar en aquest concurs, i el mossèn ha respost: «Perquè Santa Teresa de Jesús deia: ‘A les cassoles i les olles també hi ha Déu’».
La veritat és que fra Marcos és breu en el gest i eixut en paraules. No sembla procliu al xou. Mal assumpte, des del punt de vista de l’excitació. Potser TVE, tan necessitada d’audiència, s’ha equivocat de clergue. Potser hauria d’haver contractat el pare Apeles, que fa una llarga temporada que està en dic sec televisiu.
■