Javier Tebas
Javier Tebas assegura que continua pensant igual que quan militava a Fuerza Nueva, però que no es considera d’extrema dreta. El que passa és que l’home és catòlic i defensa la vida i la unitat d’Espanya i, és clar, on havia de militar amb aquest pensament sinó en el partit que va fundar Blas Piñar, del qual va ser fins i tot cap local. Des que em vaig assabentar d’aquesta militància juvenil seva, cada vegada que veig la seva imatge se’m va assemblant més a Mussolini, en el supòsit que Il Duce tingués interessos futbolístics. Dels partits actuals, votaria Vox, segons confessa, tot i que sens dubte deu trobar a faltar en aquesta formació la parafernàlia gairebé militar dels quadros de Piñar. Amb aquestes idees, no hi ha dubte que era l’home ideal per presidir la Lliga de Futbol Professional (LFP), aquesta gent del futbol necessita mà dura, i no diguem les televisions, així que ningú millor que un excap de Fuerza Nueva per fer-los passar tots per l’adreçador.
Els papers de Panamà
Que tingui un perfil ideal per al lloc i que plaer imposant disciplina no significa que hagi de treballar gratis, una cosa és l’oci i una altra el negoci. Javier Tebas presideix l’LFP des del 2013 i –segons va sortir a la premsa– cobra per fer-ho uns 3,37 milions anuals, de manera que és el directiu esportiu més ben pagat del país. Amb aquests emoluments, qualsevol altre es dedicaria a no posar-se en desgavells i a viure, que són dos dies, però un bon catòlic com Tebas sap que l’ociositat porta al pecat, així que, per evitar caure-hi, es busca ocupacions. Tanta és la temptació del pecat, que s’ha de buscar tasques fins i tot més enllà de l’esport, tot sacrifici és poc per arribar a la pàtria celestial. Així que, no content amb liderar l’oposició al projecte de Superlliga, posar-se sovint amb el president de la Federació Espanyola de Futbol i interessar-se pel cas Negreira, es va posar en negocis amb l’expresident argentí Mauricio Macri, i per això va sortir esquitxat als famosos papers de Panamà.
D’alguna manera, Tebas havia d’arrodonir els seus guanys, que amb 3,37 milions a l’any no és fàcil arribar a final de mes, un se n’adona i a partir del dia 25 està menjant bocates de xòped per sopar.
L’Argentina i Panamà no són països gaire allunyats de Javier Tebas, que és tico. No se l’anomena així perquè sigui bético o céltico –el president de la LFP ha de ser neutral–, ni herético o agnóstico –impensable en un creient com ell, que en tot cas seria místico–, ni errático ni apático ni caótico amb els seus negocis –salta a la vista–. Drástico sí que ho és, si hem de fer cas de les seves manifestacions periòdiques, i fins i tot alguns l’acusen de despótico. I no diguem fanático, tot i que això ha d’anar aparellat a la seva personalitat des de les seves primeres militàncies polítiques. Res de tot això, és tico, simplement tico, per haver nascut a Costa Rica, coses de tenir uns pares cosmopolites. De tota manera, gràcies a la seva traça en els negocis i al seu sou en LaLiga, ja ha aconseguit ser ciutadà de casta rica.
Quan era només el vicepresident de la Lliga, va ser acusat de conflicte d’interessos, ja que alhora que ostentava l’esmentat càrrec assessorava jurídicament alguns clubs. Tal cosa, lluny de ser una pràctica deshonesta, no fa més que demostrar la seva fe en una religió que insta a la mà dreta a no saber què fa la mà esquerra. En el cas de Tebas, es tractaria més aviat de la mà dreta i la mà ultradreta, però per al cas és el mateix.
Contra la Superlliga
A part del cas Negreira i els àrbitres –als quals vol desvincular de la RFEF-, la guerra de Tebas és contra la Superlliga, i per tant contra Florentino i Laporta, dos dels seus impulsors. En aquesta lluita va de la mà de Ceferin, president de la UEFA amb cognom de medicament contra el mal de cap.
Tebas considera la Superlliga elitista i separatista, la qual cosa en un home que defensa la unitat de la pàtria és delicte de lesa humanitat. I com que Ceferin –llegeixi bé les instruccions i consulti el seu farmacèutic– ha qualificat l’esmentada competició de «llop disfressat», el seu aliat Tebas no ha dubtat a publicar un vídeo amb una peculiar versió del conte de la Caputxeta, amb la Superlliga disfressant-se per intentar devorar les Lligues nacionals. Quins ulls més grans que té aquesta àvia, deu ser per veure millor el futbol per televisió. Resulta que el nostre tico és també didáctico.
■