CINC LLIBRES CLAU
‘GÁRGORIS Y HABIDIS. UNA HISTORIA MÁGICA DE ESPAÑA’ (1978).
La prolífica carrera de Fernando Sánchez Dragó comprèn més de 40 títols (fins i tot va dedicar un llibre a Soseku, el seu gat) i uns 7.000 articles periodístics. El seu segon llibre va ser aquesta monumental trilogia de més de 1.000 pàgines sobre llegendes ancestrals ibèriques per on es passegen templers, sefardites, licantrops, bruixots, pastors nòmades, curanderos, druides i altres personatges de la cosmogonia màgica espanyola. Amb pròleg de Torrente Ballester, va ser escrit entre Dakar, Sòria, Tòquio, Alacant i Madrid. Va arribar a vendre’n 300.000 exemplars i es va convertir en tot un fenomen editorial durant la Transició. Va ser publicada el 1978 i va guanyar, un any després, el Premio Nacional de Ensayo.
‘EL CAMINO DEL CORAZÓN’ (1990).
Sánchez Dragó sempre va estar molt a prop de l’orientalisme. «Jo vaig ser hippy i me’n segueixo sentint. Vaig fer les maletes, em vaig encongir d’espatlles, i me’n vaig anar al Ganges», va confessar l’escriptor en una entrevista. La seva passió per les grans religions asiàtiques com l’hinduisme, el budisme i el taoisme es nota especialment a El camino del
corazón, una novel·la ambientada als 60 que va quedar finalista del premi Planeta el 1990 (edició que va guanyar Antonio Gala amb El
manuscrito carmesí). El protagonista és un home que decideix deixar-ho tot i emprendre un viatge a Orient per buscar la saviesa, l’espiritualitat i la felicitat que Occident li nega i que el porta a visitar Turquia, l’Iran, el Pakistan, l’Índia, el Nepal, Indonèsia, l’Afganistan i el Vietnam en plena guerra, coses que el mateix Dragó va arribar a experimentar.
‘DIOS LOS CRÍA… Y ELLOS HABLAN DE SEXO, DROGAS, ESPAÑA, CORRUPCIÓN’ (2010).
L’escriptor presentava Las
noches blancas a Telemadrid quan el 2010 es va publicar aquest llibre de converses amb el seu amic Albert Boadella. Confessava haver mantingut relacions sexuals amb dues lolites de 13 anys a Tòquio el 1967 que va descriure així: «Vestei
xen com meuques, amb els llavis pintats, carmí, rímel, talons, minifaldilla...». Al llibre, confessava la seva preferència sexual per les menors: «No hi ha res com la pell tersa, els pits petits com capolls, el conyet rosaci». «A mi m’agraden les de 15», va afegir. El comitè d’empresa de Telemadrid va demanar la seva dimissió, que no es va acabar de produir. Ell va dir primer que el delicte havia prescrit i després que era literatura.
‘GALGO CORREDOR:
LOS AÑOS GUERREROS (DE 1953 A 1964)’ (2020).
El camí que va de l’esquerra ideològica a la dreta més conservadora l’han recorregut figures com Federico Jiménez Losantos, Ramón Tamames, Mario Vargas Llosa i el mateix Dragó, que va passar d’ingressar al PCE a escriure un llibre sobre Santiago Abascal el
2019. En aquest segon volum de les seves memòries, publicat el 2020, explica la seva vida bohèmia a Madrid, els seus tres empresonaments per la seva activitat política i la seva fuga a Itàlia, on es va enamorar de la professora d’Història i Filosofia Caterina Barilli, amb qui va tenir la seva filla Ayanta Barilli, actriu i finalista del Planeta el 2018 amb A media
luz. Amb Ayanta va escriure a quatre mans Pacto de sangre, després de ser pare per última vegada als 76 anys.
‘UN PASEO POR EL HONOR Y LA MUERTE’ (2022).
El seu últim llibre, publicat l’any passat per l’editorial cordovesa Almuzara –un segell fundat i dirigit per l’exministre de Treball Manuel Pimentel–, és tota una declaració d’amor a la tauromàquia, que Sánchez Dragó considerava «la festa més culta de la terra». «Prefereixo tallar una orella a Las Ventas que guanyar el premi Nobel de literatura» era una de les frases amb què li agradava destacar. En aquest llibre recorre les vides de toreros que han passat a la història del toreig com Curro Romero, Antonio Ordóñez, El Litri, Manolete i Juan Belmonte. També inclou moltes parts autobiogràfiques, com quan evoca les seves carreres davant dels toros als Sanfermines i les seves visites a les places per veure les grans figures.