Meloni substitueix la cúpula d’Enel, l’empresa propietària d’Endesa
▶ El nou equip directiu modificarà previsiblement l’estratègia de la companyia i canviarà, en conseqüència, els seus plans per a Espanya
El nou Govern italià, dirigit per l’ultra Giorgia Meloni, revoluciona les cúpules dels grans grups de titularitat estatal. La tria empresa per la primera ministra afecta la petrolera Eni, el grup de defensa Leonardo i la companyia de correus Poste, i també comporta la sortida de Francesco Starace com a conseller delegat d’Enel, una de les principals energètiques europees i propietària de l’elèctrica espanyola Endesa.
L’Executiu italià ha escollit com a nou conseller delegat d’Enel Flavio Cattaneo, màxim responsable actual de l’empresa ferroviària Italo Nuovo Trasporto Viaggiatori i amb un ampli currículum en grups públics del país, i com a president no executiu Paolo Scaroni, antic conseller delegat d’Enel fa dues dècades i actual vicepresident de Rothschild Italia i president del club de futbol AC Milan.
Estratègia, en suspens
Els canvis a la cúpula d’Enel poden acabar afectant el futur d’Endesa, de la qual el grup italià controla el 70% del capital. Starace és l’actual vicepresident de l’elèctrica espanyola, membre del consell d’administració i inspirador últim de l’estratègia de la companyia com a responsable de l’estratègia de la matriu italiana i de totes les filials.
Endesa va presentar fa tot just cinc mesos una versió actualitzada del seu pla estratègic fins al 2025, i la intenció és mantenir-la sense canvis fins que a finals d’aquest any es presenti l’habitual revisió anual. El full de ruta actual inclou acumular beneficis de fins a 7.700 milions d’euros en quatre anys, confirma la política de dividends per repartir gairebé 5.400 milions en aquest període i promet un esforç inversor més elevat de fins a 8.600 milions per créixer en renovables i electrificació.
En aquesta aposta per impulsar les energies verdes, destinarà la meitat d’aquesta inversió, uns 4.300 milions a renovables, el 39% més que en el pla previ, amb l’objectiu de sumar 4.400 megawatts (MW) de nova potència verda –3.000 MW de potència solar i 1.400 MW d’eòlica–, per arribar a un parc al final del període als 13.900 MW.
Endesa té a principal executiu José Bogas, a qui l’any passat la junta d’accionistes va renovar com a conseller delegat fins al 2026. El mateix Bogas s’havia mostrat públicament a favor de la continuïtat de Starace al capdavant d’Enel, però insinuava l’alta probabilitat de relleu pel canvi polític a Itàlia i perquè ja acumulava tres mandats consecutius al capdavant del grup. «El Govern italià, fins ara, no ha comès cap error greu, i espero i desitjo que aquesta aversió al risc la continuï portant a terme i aposti pel que és segur», va apuntar el conseller delegat d’Endesa. «És una qüestió dels accionistes. Si decideixen que continuï, ell ho farà encantat. Si no, no és la fi del món», va apuntar.
Com a part del nou pla estratègic, Enel va incloure un macropla de venda d’actius per reduir el seu enorme deute en 21.000 milions d’euros (10.000 milions d’ingressos per les operacions i 11.000 milions més per deixar de comptabilitzar el deute dels negocis que ven). I entre les desinversions previstes hi figura la pròxima venda aquest mateix any de la cartera de clients de gas a Espanya que controla Endesa.
■