Xi i Lula es reuneixen avui a Pequín amb el focus a impulsar un món multipolar
▶ La Xina i el Brasil tornen a l’arena global, després d’haver superat la política de la covid zero i el mandat aïllacionista de Bolsonaro
La Xina i el Brasil tornen a l’arena global, jubilada la política de la covid zero per la primera i superada pel segon el mandat aïllacionista de Jair Bolsonaro, amb un missatge compartit: desitgen un rol nou, més espai en una arquitectura que les constreny, un veritable món multipolar. Els signes de la visita a la Xina de Luiz Inácio Lula da Silva suggereixen la comprensió mútua que no hi ha millors socis per a les seves agendes econòmiques i geoestratègiques.
Lula va aterrar ahir amb desenes de congressistes i 240 empresaris, una xifra inaudita. Per contextualitzar-ho: els 60 empresaris que va portar la setmana passada Emmanuel Macron ja van semblar un excés. Una setmana havia planejat passar Lula a la Xina abans que la seva pneumònia ajornés i llimés la visita a quatre dies, encara el doble dels que va estar recentment als Estats Units.
Va estrenar la seva agenda a Xangai amb una jornada econòmica. Acostumen a ser anodines, entremesos al tiberi polític, ventilades amb la firma d’acords comercials, molts dels quals mai es concretaran. No és el cas. Lula va programar dues visites d’un simbolisme tremend que suggereixen el to de la resta del viatge. La primera, a un laboratori de Huawei. És la tecnològica xinesa que suporta les sancions dels EUA i les seves acusacions, sense proves, d’amenaçar la seguretat nacional. Hi ha pocs precedents d’un assetjament governamental d’una companyia privada d’aquest calat, amb pressions als països aliats per afegir-se al veto.
La segona, a la seu del Nou Banc del Desenvolupament. És el braç financer dels BRICS o economies emergents (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), nascut com a alternativa al Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, dominats per Occident. La seva nova directora és Dilma Rousseff, excompanya del Partit dels Treballadors, i que va contribuir a la seva creació durant el seu mandat presidencial.
És segur que des de Washington s’escorcollarà el viatge. Lula ha repetit que no participarà en cap guerra freda i és prou intel·ligent per bascular d’un pol a l’altre buscant el rèdit més gran. Però el contrast amb l’època de Bolsonaro, tenaç anticomunista que va culpar el Govern xinès de la covid i va acusar d’espia Huawei, justifica la inquietud a la Casa Blanca. Lula ha enaltit el paper xinès en la globalització i defensat l’alto el foc del seu pla de pau per a Ucraïna. També ha acordat amb Pequín evitar el dòlar en el seu comerç bilateral. Marco Rubio, senador nord-americà, va clavar el diagnòstic si la tendència es generalitza: «En uns quants anys no podrem sancionar cap país».
Poca sintonia amb Biden
No va abundar la sintonia, acorden els experts, en la visita de Lula a Joe Biden de febrer. El brasiler se’n va anar decebut amb l’irrisòria ajuda econòmica oferta per a la reforestació de l’Amazònia i la falta d’entusiasme al seu pla de crear un grup de països neutrals per portar la pau a Ucraïna.
«La decisió de Lula de visitar primer els Estats Units va tranquil·litzar Washington sobre la fortalesa de les relacions bilaterals i l’interès de Lula per equilibrar els seus vincles amb els diferents socis. Però l’amplitud de les negociacions actuals entre el Brasil i la Xina seran interpretades com un esforç de Lula per forjar uns llaços econòmics i polítics amb Pequín encara més forts», avança Margaret Myers, especialista en les relacions sinollatinoamericanes del Centre Wilson.
La Xina va sobrepassar els EUA com el principal soci comercial del Brasil el 2009 i la bretxa no ha deixat d’eixamplar-se. L’any passat es van comptar 152.000 milions de dòlars amb Pequín i 88.000 milions de dòlars amb Washington. Les seves economies són complementàries per la gana insaciable xinesa de recursos (mineral de ferro, soja, carn de boví...) i la necessitat brasilera de béns manufacturats i tecnologia. Amb aquest cabal de iuans va sufragar Lula els programes socials durant la seva primera presidència i hi confia per als futurs. Pequín va aixecar en les vigílies de la cimera la prohibició a la carn brasilera per un cas de malaltia de vaques boges al nord del país. No és un gest menor de la Xina, escrupolosa sense límit amb els aliments importats.
La nova arquitectura global anhelada per la Xina i el Brasil té en els BRICS la seva arma més sòlida. El grup, creat durant el primer mandat presidencial de Lula, ja representa el 40% de la població mundial i Algèria, l’Argentina o l’Iran preparen la seva entrada. Ha servit a Brasília per rebaixar la seva dependència comercial dels EUA sense irritar-la més del necessari i a Pequín per accentuar la seva agenda política. És probable que la cimera actual doni una empenta al club.
■
President i CEO de CELSA Group
Un altre afterwork #EsPosible
El Periódico us convida a l’afterwork, el proper dimarts 25 d’abril, a les 19 h, a Casa SEAT (Pg. de Gràcia, 109 de Barcelona).
El dirigent brasiler va aterrar en territori xinès amb desenes de congressistes i 240 empresaris
El líder del Partit dels Treballadors va visitar un laboratori de Huawei i el nou Banc del Desenvolupament
Reserves per rigorós ordre d’inscripció abans del 25 d’abril, a les 14.00 hores. elperiodicodecatalunya@romanrm.com