Pols per l’escó de la presidenta de la Cambra a les portes del 28-M
En un escrit de tres pàgines que ha remès a la presidenta en funcions del Parlament, Alba Vergés, la JEC aborda les sol·licituds presentades per PP, Cs i Vox per retirar-li l’escó a Borràs atès que ella no hi ha renunciat després de la sentència del TSJC. Al document, l’òrgan superior de l’administració electoral fa una àmplia exposició sobre la «incompatibilitat» de Borràs
Fins que la JEC no faci el pas i retiri definitivament l’escó a Laura Borràs, líder de Junts, previsiblement la primera o segona setmana de maig, no començarà el pols polític. Just quan comença la campanya de les eleccions municipals, la nit de l’11 al 12 de maig. Al voltant d’aquestes mateixes dates –el 2, 3 i 4 de maig– hi ha prevista la celebració d’un ple, l’últim abans de la pausa electoral. I justament en aquesta sessió plenària s’haurà de debatre la proposta de reforma del reglament del PSC per cessar Borràs, tot i que al no tramitar-se per lectura única, si té prou suports, tampoc es podria posar en marxa fins després del 28-M. Però sigui com sigui, la següent pantalla –l’elecció d’un nou president– difícilment avançarà enmig del clima electoral.
Tot i que ningú ho vol assumir en públic, en privat ja s’admet que la negociació real serà després dels comicis i en paral·lel a les alcaldies de les grans ciutats i ens supramunicipals.
Borràs està condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental. La prevaricació és un delicte contra l’administració pública, per la qual cosa segons la LOREG, quan hi ha condemna, encara que no sigui ferma, es produeix una situació d’inelegibilitat sobrevinguda. És el mateix que va passar amb l’expresident Quim Torra i amb el diputat de la CUP Pau Juvillà. Tots dos van veure com se’ls retirava l’acta amb la primera sentència, tot i que el reglament del Parlament no contempla aquest escenari fins que s’ha pronunciat l’última instància judicial. Aquesta circumstància portarà molt previsiblement la Cambra a presentar al·legacions davant l’àrbitre electoral. Ho podria decidir en la reunió de la Mesa de dimarts vinent. ERC, Junts, la CUP, els Comuns i també el PSC entenen que l’actuació d’aquest òrgan és una ingerència a la sobirania del Parlament. I encara que tots menys Junts consideren que es tracta d’un cas de corrupció, no protestar davant la JEC suposaria un precedent.
■
per ser diputada després de la condemna.
En concret, assenyala que la sentència del TSJC recull que l’expresidenta ha sigut condemnada «com a autora plenament responsable del delicte de prevaricació administrativa» i recorda que la Llei orgànica del règim electoral general estableix que «són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes contra l’administració pública», entre els quals hi ha el delicte de prevaricació.
A més a més, recalquen que «les causes d’inelegibilitat ho són també d’incompatibilitat». Això significa que no només no pot optar a presentar-se a uns comicis, sinó que comporta la pèrdua de l’escó. En aquest sentit, argumenten que el Tribunal Suprem, en dues sentències, que analitzaven la retirada de l’escó a l’expresident de la Generalitat Quim Torra confirma la resolució de la JEC sobre la «inelegibilitat sobrevinguda i la consegüent incompatibilitat de l’interessat amb pèrdua de l’escó».
■