A propòsit de la tocata i fuga de Ferrovial als Països Baixos Autònoms, paperassa i declaració de renda

A la llunyania, en els confins d’una prada imaginària, sento els mugits d’una manada de búfals. Cabotegen, mengen herbes i brancatge, peüllen la terra resseca. Badallen. Fan pipí. Semblen tranquils però ja conspiren per a l’envestida conjunta. Ells saben que jo sé, i dissimulen. Però un dia determinat, entre avui i el 30 de juny, el farcell de bisons se’ns tirarà a sobre en estampida, amb ganes de guitza i cornada, aixecant un núvol de pols esfereïdor: em refereixo al moment d’asseure’s a completar la declaració de renda, la renda dels autònoms. Oh, my God.

A Espanya serem uns tres milions els treballadors per compte propi: el taxista, el quiosquer, la perruquera, el trombó de l’orquestra, la propietària del bar de la cantonada, el constructor, l’arquitecta, el dentista i el pastor de bòvids. Fins i tot sent cada un del seu pare i mare, temem de la mateixa manera –m’atreviria a dir– la trobada amb sa majestat tributària per aquestes dates de l’any. I no precisament per afició al joc del triler –¿on és la boleta?–, sinó per l’horrorosa paperassa de recopilar factures, rebuts, justificants i d’altres. Conec millor els del meu gremi, periodistes freelance i escriptors de diversa mena, i pobres d’ells si se’ls oblida incloure aquell bolo que van fer en un poblet a prop de

Olga Merino és periodista i escriptora

Motilla del Palancar: la maça d’Hisenda els trencarà per desmemoriats.

JUNTA D’ACCIONISTES

Escric aquestes línies amb el murmuri de fons de la junta d’accionistes de Ferrovial, com si fos la transmissió en directe de la grossa de Nadal, que va amb tu només perquè portes un dècim. La qüestió és que, com era previsible, la multinacional constructora agafa el portant i toca el dos als Països Baixos.

Courà més o menys la tocata i fuga de Ferrovial, però l’empresa està en el seu ple dret: a la Unió Europea impera la lliure circulació de capitals (ens ho explicarà millor Eliseo Oliveras). Són faves comptades.

Figues d’un altre paner són les explicacions. Primer, van argüir (in)seguretat jurídica i, després, van esgrimir «motius econòmics», sense esmentar en cap moment que se’n van perquè allà pagaran menys impostos. Em temo que la tempesta fiscal amb què amenaça el Govern es quedarà en res, ja que cohorts d’advocats s’encarregaran de demostrar que el trasllat és legal. Ferrovial no sent els mugits dels búfals ni pena pel que triguen les devolucions de la renda. Ah, els calés, la pasta. Almenys des de Quevedo ho sabem, «pues que da y quita el decoro / y quebranta cualquier fuero, / poderoso caballero / es don Dinero».

■