Els peixos autòctons, en risc de mort pel mal estat dels rius
Els científics ja perceben en les anàlisis dels secs i degradats cursos catalans el declivi d’espècies com la truita, el barb de muntanya o la bagra.
Anguiles agonitzen a la desembocadura del Francolí, a Tarragona. Algunes s’acumulen en basses per esgotar les últimes existències d’aigua. Aquesta escena s’ha repetit els últims dies i podria ser un avançament del que passarà en altres rius i rieres de Catalunya si la sequera no s’acaba.
En el cas del Francolí, però, la falta d’aigua no n’és l’única responsable. Almenys això és el que asseguren ecologistes que segueixen l’estat del riu dia a dia: «El gran problema és que s’utilitza més aigua del compte per a usos industrials i municipals i el cabal no té prou força per arribar al mar». Són paraules de Víctor Álvarez, portaveu d’Ecologistes en Acció a Tarragona. Situacions com aquestes, provocades en molts casos per la degradació i explotació dels rius, es poden replicar en més llocs de Catalunya si l’escassetat d’aigua persisteix.
«Les rieres estan seques i, encara que no ho sembli, són espais on es concentra una quantitat sorprenent de biodiversitat», detalla Álvarez. Al mateix riu Francolí, fa dos anys, s’hi va trobar una bavosa de riu (espècie poc habitual) procedent d’una d’aquestes rieres adjacents, fet que amb el paisatge àrid actual és impensable. «La reducció de poblacions de peixos autòctons és un risc existent», afirma Marc Ordeix, del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM). Detalla que als nostres rius hi viuen espècies habituades a resistir sequeres i a superar episodis de mortaldat: «Ho resolen la primavera següent, ponent més ous per recuperar la població. El dubte és si aquest procés es mantindrà ara amb la situació actual».
Primers esculls
La falta de pluges té conseqüències per exemple en diversos trams de la Tordera. «Hi ha punts en què el riu es manté per l’aportació de les depuradores, però en d’altres ja no», adverteix Sònia Sánchez, tècnica de la fundació Rivus. Els membres d’aquesta entitat han detectat anguiles al curs baix del Besòs i espinosos a la Tordera (dues espècies amenaçades): «Són peixos acostumats a alts i baixos en les reserves d’aigua, però tanta escassetat els pot complicar la vida».
Malgrat aquestes dues troballes esperançadores, la tònica general és més aviat negativa: les primeres anàlisis de la fundació Rivus ja mostren una regressió de les espècies autòctones com el barb de muntanya i la bagra. Les dominadores, a la Tordera, són espècies invasores com els varons de la Septimània. Al Besòs, la presència d’exemplars exòtics encara és més gran: barbs de l’Ebre, carpes i gambúsies són els principals habitants del riu. A
Al nord-est català, els rius permanents s’estan convertint en rius temporals
les rieres secundàries l’escenari és encara més preocupant. Un bon exemple és el que passa a la riera de Vallvidrera, on un equip de recerca de la UB ha recollit dades per preparar el seu informe anual. La qualitat ecològica d’aquest ecosistema és deficient i el cabal molt feble.
Truites exiliades
Però el pitjor és la caiguda en picat del nombre de peixos, en comparació amb anys anteriors: només hi han detectat dues espècies autòctones: el barb cuaroig i l’anguila (un sol exemplar). La situació, segons el parc natural de Collserola, és crítica.
Ordeix, per exemplificar el procés de pèrdua de població, evoca el clàssic llibre ecologista
Primavera silenciosa (1962), de Rachel Carson. Al llibre es narra la imperceptible desaparició d’insectes i aus per culpa dels pesticides i la contaminació. «Potser no observem una gran mortaldat amb munts de peixos morts, però això no significa que les espècies no entrin en un greu declivi», diu l’investigador.
Els rius del nord-est de Catalunya, abans permanents durant tot l’any, cada vegada més s’estan convertint en rius temporals, per la qual cosa la reproducció d’algunes espècies es complica molt. Ordeix posa el focus en les truites: «Estan patint molt. Necessiten aigües fredes i com que això ara és difícil han de remuntar riu amunt i ja no les trobem on era habitual fa anys».
■