La crisi climàtica agreuja les sequeres sobtades al món
Un estudi publicat a ‘Science’ adverteix de l’auge de «sequeres fulminants» que poden desencadenar una crisi de recursos en un territori en qüestió de setmanes.
Hi ha sequeres, com la que en aquests moments viu Catalunya i bona part d’Europa, que es gesten durant anys. Però també hi ha sequeres que es desenvolupen de manera sobtada i que, en qüestió de setmanes, poden causar una greu crisi de recursos en un territori. «Es tracta de situacions tan catastròfiques i fulminants com una inundació», argumenta un equip internacional d’investigadors que ahir va presentar la radiografia més completa fins a la data sobre aquest fenomen. La seva advertència, publicada a les pàgines de la revista Science, és clara: l’avanç de la crisi climàtica està agreujant les sequeres sobtades arreu del món.
Aquest fenomen climàtic extrem ja s’està observant a tots els continents. L’estiu del 2012, per exemple, els Estats Units van viure una de les sequeres flaix més dràstiques mai registrades. Entre el maig i el juliol, les pluges van cessar de manera dràstica a tot el sector mitjà oest del país. En qüestió de setmanes, el 76% dels cultius van quedar exposats a condicions de sequera greus. Es calcula que els danys causats per aquest fenomen van superar els 30.000 milions de dòlars. «Aquesta mena de sequeres són especialment perilloses perquè són difícils de predir i, a més, és complicat preparar-se per fer-hi front», argumenta l’investigador Xing Yuan, de la Universitat de Nanjing, en l’estudi publicat.
Impacte global
L’anàlisi d’aquests esdeveniments apunta que és cada vegada més freqüent que, a més de les sequeres convencionals, el món experimenti aquesta mena de sequeres sobtades. Aquests fenòmens extrems s’han tornat especialment freqüents als territoris del sud global, que segons destaca el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) també destaquen com els més vulnerables a altres impactes de la crisi climàtica. «També s’estan registrant sequeres sobtades a l’est asiàtic, al sud d’Austràlia, Europa, el Sàhara i la costa oest de Sud-amèrica», alerta l’anàlisi.
Els científics que han liderat aquesta investigació conclouen que l’auge de les sequeres flaix està directament relacionat amb l’avanç de la crisi climàtica, l’escalfament global i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Ara mateix, amb un planeta on la temperatura mitjana ha augmentat 1,2 graus respecte a l’era preindustrial, ja observem un augment important de les sequeres. Però segons els experts, preocupa què passarà si l’augment de les temperatures va a més. «Es podrien convertir en la nova normalitat», diuen els científics.
Els pronòstics apunten que si el món continua emetent com fins ara (és a dir, si no s’apliquen restriccions i retallades dràstiques abans que acabi la dècada) el risc de sequeres sobtades es podria estendre a la majoria de les àrees terrestres del planeta. «Necessitem posar a punt estratègies d’adaptació preventives per fer front a aquesta mena de fenòmens i no actuar només quan apareix la crisi, perquè lluitar contra una sequera extrema i sobtada pot resultar molt costós».
■