Pla de xoc per acabar amb els falsos professors associats
El Departament de Recerca i Universitats destina 60 milions d’euros perquè 820 professionals passin a ser professors lectors a jornada completa.
Un dels problemes que va generar la crisi econòmica del 2008 a la universitat pública catalana va ser la perversió de la figura del professor associat; professionals amb rellevant experiència laboral en l’assignatura que imparteixen i que tenen la seva feina principal fora del campus. Amb les retallades, es va estendre la pràctica d’incorporar docents sota aquesta figura per a una funció que no era l’original. Es va propiciar així l’existència de professors que, tot i que figuraven com a associats, en realitat feien jornada completa i tenien un sou precari. El Departament de Recerca i Universitats que capitaneja el conseller Joaquim Nadal s’ha proposat començar a posar ordre en aquesta qüestió i ha iniciat el procés per acabar amb la figura dels falsos associats.
Segons les dades que maneja la conselleria, el 2021 hi havia 5.270 persones amb cinc o més anys de contracte de professor associat a la mateixa universitat. Aquesta antiguitat, evidència d’estabilitat, és el factor que el departament ha utilitzat per traçar la seva estratègia. És veritat que de totes aquestes persones, algunes seran realment associats i, probablement, voldran continuar sent-ho. Del total, unes 800 tenen alguna mena d’acreditació que els permet optar a ser professor lector o associat. Tenint en compte aquesta acreditació, que per a la conselleria és una prova que aquestes persones volen fer carrera professional a la universitat i no són per tant associats per vocació, Nadal va presentar ahir un pla de xoc que permetrà que 820 falsos associats passin a ser professors lectors, a jornada completa i amb un sou conforme en un termini màxim de tres anys.
Nadal assegura que si el seu pla s’allarga 6 anys, el problema dels associats serà testimonial
Milions transferits
El pla està dotat amb 60 milions: els primers 10 ja han sigut transferits fa uns dies a les universitats catalanes. El 2024 rebran 20 milions i el 2025, 30. Aquestes quantitats es repartiran entre les universitats públiques en funció de la dimensió i necessitats de cada una. Per a aquest 2023, per exemple, dels 10 milions, 2,8 són per a la Universitat de Barcelona; 2,1 per a la UAB; 1,9 per a la UPC; 908.000 per a la Rovira i Virgili; 784.000 per a la UPF; 727.00 per a la Universitat
de Girona i 630 per a la Universitat de Lleida. L’execució del pla ja recau en cadascuna de les universitats, en funció de la seva autonomia, que el poden aplicar en funció de les seves casuístiques i fins i tot ampliar-lo amb fons propis. En el conjunt del sistema universitari públic català, el 2020 hi havia un total de 20.315 docents
No s’acabarà completament amb el problema, però és un primer pas. «És un pla que irromp en el sistema per modificar les polítiques de professorat. L’objectiu és buscar maneres per reduir el nombre d’associats en situació de precarietat i augmentar les places de professors lectors que vulguin fer carrera a la universitat», va destacar Nadal, que va admetre que no «s’acabarà amb tot el problema, però és l’inici per revertir la situació de precarietat en què la crisi del 2008 va deixar les universitats catalanes». «És més que res», va concloure dient avançant-se als que considerin que el pla es queda curt.
El pla té una vigència de tres anys. A partir de llavors, dependrà de la voluntat política del Govern continuar o no. El conseller assenyalava que si el pla s’allarga sis anys més, en tandes de tres, el problema dels associats precaris quedarà en una cosa «testimonial». De resultes de les negociacions pressupostàries, es va aprovar una esmena que permetrà destinar cinc milions, que complementaran els 60 del pla, a millorar la formació del personal d’administració i serveis (PAS). El reciclatge formatiu d’aquests tècnics permetrà preparar el personal per a noves necessitats burocràtiques relacionades, per exemple, amb tràmits, beques, concursos o convocatòries.
La filosofia del pla de xoc no és només combatre la precarietat laboral, sinó també preparar el relleu generacional. Actualment, hi ha universitats on el 30% del professorat permanent té més de 60 anys.
■