VISTES SENSE MULTITUDS
Encara es pot veure el capvespre sobre l'`skyline' sense haver de donar cops de colze com si estiguessis a la cavalcada de Reis. Barcelona és plena d'alternatives als búnquers per als caçadors de vistes.
Turó de la Rovira, búnquers del Carmel o bateries antiaèries. Diversos noms per al mateix lloc: el mirador més massificat de Barcelona, que rep una allau de turistes que està fent la vida impossible als veïns, que fins i tot demanen que els desallotjaments nocturns siguin el pa de cada dia.
El perquè de la massificació és obvi: els milers de vídeos i fotos d’un capvespre amb privilegiades vistes de la ciutat el converteixen en un punt peregrinació amb més feligresos que Lourdes. Precisament, aquestes hordes de turistes i botellons són les que no permeten disfrutar d’aquesta estampa bucòlica. ¿Pla b? Moltíssims: Barcelona està plena d’alternatives per als caçadors de vistes.
Les vistes més similars als búnquers són al parc del Carmel, al mirador de Joan Sales (Pau Ferran, 44), i al parc de la Creueta del Coll (Mare de Déu del Coll, 77), que al nivell superior té una zona amb miradors, i a l’inferior, unes piscines coronades per l’Elogi de l’aigua, de Chillida. Res a envejar al Turó de la Rovira.
Una altra opció és Collserola, plena de miradors on s’enquadra amb un marc arbori l’skyline urbà de Barcelona. Però a la zona on hi ha més miradors és el barri d’Horta, on es troba el triangle de les vistes. Arribar-hi és fàcil: baixant al metro Valldaura i passada la Ronda de Dalt es pot arribar, primer, al mirador d’Horta, després al de Mundet, seguit pel de Montbau i, per últim, el del Forat del Vent, tots units per la mateixa ruta senderista. Una caminada agraïda i amb vistes, pla healthy per començar el cap de setmana, apte fins i tot per als que arrosseguen la ressaca de divendres a la nit.
Una panoràmica diferent és la de la torre Urquinaona (plaça d’Urquinaona, 6) amb el mirador d’Unlimited Barcelona, d’on surten la majoria dels capvespres d’Instagram. Situat a 70 metres d’altura (a la planta 20 de l’edifici), les parets de vidre permeten una visió panoràmica 360 graus de tota la ciutat. L’entrada costa entre 12 i 24 euros, depèn de l’hora del dia (per descomptat, les franges del vespre estan més cotitzades) i la visita no només inclou l’estampa de Barcelona a vista d’ocell, sinó també l’oportunitat d’explorar a l’estil d’Indiana Jones l’arquitectura d’aquest edifici, normalment tancat al públic.
Baixant a la plaça Espanya, dues recomanacions amb vistes espectaculars. La terrassa del MNAC (parc de Montjuïc, s/n) i la d’Arenas (Gran Via, 373-385). Tot i que les dues tenen una alta concentració de guiris i xancletes amb mitjons per metre quadrat, a diferència dels búnquers són espais prou grans per no sentir-se en un parc temàtic.
El litoral
I no pot faltar l’opció litoral. Al cap i a la fi, el mar és un dels grans atractius de l’skyline de la ciutat. Les vistes marines que ofereix el telefèric de Montjuïc són de les més altes i completes de Barcelona, ja que inclou des de la Barceloneta fins a Montjuïc. Més lluny del centre, la terrassa del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (plaça Leonardo da Vinci, 4-5), amb vista al litoral del Fòrum, les Tres Torres de Sant Adrià i la costa del Maresme, mentre passeges pel seu jardí de 7.100 m2 de vegetació. Un oasi verd on desconnectar.
¿Que a aquestes vistes els falta adrenalina? Sempre hi ha l’opció a vista d’ocell amb un tour en helicòpter. Això sí, és probable que el pols mentre voles et deixi un book fotogràfic més borrós que el futur polític d’Arrimadas. Hi ha diverses companyies a Barcelona que prometen una experiència a l’altura, com Helicóptero Barcelona, Yumping i Cathelicopters, amb packs per contemplar Barcelona, literalment, per sobre de l’espatlla.
■
SOBRE HORTA HI HA TRES MIRADORS UNITS PER LA MATEIXA RUTA SENDERISTA