Comèdia de terror embolicada

‘Reinfeld’ ★★

Reinfeld, la pel·lícula de Chris McKay (Batman: La Lego pel·lícula, La guerra del mañana) sobre la relació entre Dràcula (Nicolas Cage) i el seu fidel servent (Nicholas Hoult), té alguna cosa d’oportunitat perduda, de proposta que amb poc podria estar molt millor. Té coses molt estimulants. La primera, per descomptat, la presència de Nicolas Cage en la pell del mític vampir. Una altra, la seva aposta en ferm per la comèdia de terror. I una tercera, la seva celebració deliberada i joiosa de l’excés: és barroca, grotesca i violenta.

No obstant, tant el guió com l’execució sabotegen aquests encerts. Al guió li sobren recursos comuns i explicacions (tota la part del grup de teràpia, per exemple, és repetitiva i agònica), i li falta una cosa essencial: gràcia. No n’hi ha gaire ni en els personatges, ni en les situacions, ni en els intents de gag. És aquest un altre d’aquells casos en els quals es creu que l’excés és divertit en essència, quan no és així. I els canvis de to del relat no sempre funcionen. Quant a l’execució, l’aposta per aquest mateix excés en el muntatge i el so (l’ús de les cançons és terrible) embolica la

Chris McKay (estrena: 14/4/2023) pel·lícula. És impossible saber si les escenes d’acció estan ben rodades o coreografiades perquè el muntatge és caòtic i accidentat. És impossible disfrutar d’aquesta celebració de la desmesura perquè no hi ha manera de retenir les expressions/explosions de deliri, horror o gore. I tot i que el seu look és increïble i cada vegada que la càmera s’acosta a la seva cara se sent la promesa d’un Dràcula per al record, és evident que Cage està desaprofitat.

■