La música que es pot veure
Howard Shore, autor de les bandes sonores d’‘El senyor dels anells’, expressa el seu entusiasme per les projeccions de la trilogia que es podran veure al Sant Jordi entre avui i diumenge amb música en directe.
«Escoltareu el millor espectacle imaginable, veureu la música, com pren vida un món fantàstic». Howard Shore parla amb entusiasme de les projeccions de les pel·lícules d’El senyor dels anells amb acompanyament de música en directe previstes per avui, demà i demà passat a Barcelona. El compositor de la mítica banda sonora lamenta no poder venir en persona. No viatja tant com abans, quan li agradava assistir als espectacles musicals de la seva obra, les quals supervisa, però destaca que hi haurà al capdavant del projecte un home de la seva màxima confiança, el director d’orquestra Ludwig Wicki. «Hem treballat junts durant 15 anys», remarca entre lloances al seu treball.
Per conversa telefònica, Shore, nascut a Toronto fa 76 anys, transmet una profunda passió per la seva música amb la seva veu, a estones gastada, d’anys i anys d’experiència, a estones lluminosa, fins i tot es podria dir que brilla. La seva veu es pot «veure» i evoca així l’experiència que ell mateix descriu d’escoltar la seva banda sonora més cèlebre. Més d’una vegada ha relatat que es va sentir com Frodo, amb l’anell a la butxaca, quan va ser elegit per a la missió de posar la banda sonora a El senyor dels anells. Crear «un mirall musical» de l’obra.
La primera pel·lícula de la trilogia de J. J. R. Tolkien que Peter Jackson va portar el 2001 al cine, La comunitat de l’anell, va aconseguir un Oscar per la seva banda sonora. La tercera, El retorn del rei, en va guanyar dos per la seva música el 2003: millor banda sonora i millor cançó. Shore assaja una broma quan suggereix que el doblet d’aquesta última va ser per compensar el clamorós buit de Les dues torres, que en realitat no va ser premiada perquè l’Acadèmia va valorar que era una continuació i no un treball musical diferenciat.
Quatre anys de treball
Shore va conduir per primera vegada una orquestra per interpretar la simfonia completa que havia creat, la de la trilogia, el 2003 a Wellington. «Vaig estar quatre anys per compondre-la –recorda el músic– . Va ser un honor i una responsabilitat portar el món de Tolkien a la vida». El profund respecte que sent per l’obra de l’autor britànic el va portar a embarcar-se en el projecte monumental de Jackson des del primer moment en què va trepitjar el rodatge, amb un minuciós treball sobre la seva prosa i poesia per musicalitzar el relat.
L’experiència va ser tan grata que no va dubtar a repetir amb la següent trilogia de pel·lícules que va idear Jackson a partir del llibre El hòbbit, també de Tolkien. Tot i que no va tenir el mateix reconeixement, Shore està molt satisfet del treball que en va resultar: «Vaig compondre una suite que es va interpretar als Estats
Units», detalla, tot i que mai s’havia portat a una experiència de cine i pel·lícula com la d’El senyor dels anells.
La seva implicació en la posada en escena de l’espectacle és total allà on es programa. El cor original infantil, per exemple, estava compost només per nens, però en les diferents adaptacions valora la qualitat de les veus que l’integren i la mida del grup, que de vegades és mixt, com és el cas del Cor Vivaldi, que actuarà al Palau Sant Jordi de Barcelona. «Són fantàstics», apunta el compositor.
Destacables són els treballs dels tres cors amb veus en idiomes no només estranys, sinó directament inventats, com la llengua negra dels orcs de Mordor, i diferents llengües èlfiques, com el sindarin i el quenya. La música dels elfs té tocs orientals amb instruments de l’Índia. Isengard és l’edat industrial i aquesta evocació l’aconsegueix amb compassos que semblen inacabats, i els cors que acompanyen les escenes de Moria, terra de nans, estan inspirats en veus masculines com les de cors de miners.
Shore també té paraules per al desenvolupament instrumental que va executar el compositor Bear McReary per a la sèrie d’Amazon basada també en l’univers de Tolkien, Els anells del poder. «Vaig compondre’n la peça principal pensant en una transició musical per al salt del temps en què té lloc la història, ja que són diferents edats, i McReary va fer un gran treball amb la seva banda sonora», afirma. El compositor de la sèrie es va recolzar en el minuciós treball de Shore per mantenir els temes i línies característiques de les músiques dels nans i els orcs, a més dels elfs.
Recalca que el concert, si es compten les tres pel·lícules juntes com a experiència, «sumen 12 hores d’altíssima qualitat, la que es mereixen els fans de la saga». El compositor canadenc va veure en la trilogia una oportunitat de crear una òpera. No només uns compassos, sinó una estructura major i cohesionada, ha explicat en repetides ocasions. S’aixeca el teló avui mateix.
■
Les tres cintes juntes sumen «12 hores d’altíssima qualitat, la que es mereixen els fans»