Josep Contreras, el xòfer de Villar

A l’empresari i difunt membre de la comissió esportiva del Barça B, clau en els contactes amb els Negreira, el descriuen els que el van conèixer com «una persona discreta i disposada a fer els favors que fessin falta».

El cas Negreira té, sens dubte, un parell de personatges curiosos i, sens dubte, importants, potser, fins i tot, decisius a l’hora de no poder-se demostrar gaires de les coses que se sospiten i que, lògicament, en un judici haurien de poder-se provar.

Els dos més significatius no podran intervenir en la solució final, ja que el principal implicat, l’exàrbitre i exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, José María Enríquez Negreira, ha enviat, després de declarar davant l’autoritat tributària, una declaració mèdica al jutjat en què afirma que pateix Alzheimer. «Un dia vaig baixar a esmorzar al bar de baix en pijama... No utilitzo els electrodomèstics... Em quedo fins tard veient la televisió, ajagut al sofà,» assenyala com a arguments l’informe. Veurem si s’ho creu l’autoritat judicial.

I pel que fa referència al curiós personatge culer de José Contreras Arjona, mai directiu, sinó, simplement, membre de la comissió esportiva del Barça B, va morir el Nadal passat. Això sí, Contreras va facturar determinades quantitats al Barça a través d’una societat seva i tothom assenyala que els seus contactes amb els Negreira, pare i fill, van ser intensos i, fins i tot, que a través seu arribaven els informes (aquells que van existir) al Barça.

De Contreras se’n sap poc, s’explica menys i se sospita molt, però amb poques proves. La gent que el va conèixer el defineix com una persona tremendament treballadora i, sobretot, molt servicial. Era, per a molts, un aconseguidor. «Es va obrir camí en la vida a base de treballar molt, de valent i sense parar», comenta qui el va conèixer lleugerament. «Era un home poc culte, sempre discret i disposat a fer-te tots els favors que fessin falta. Potser per això li va agradar tant a Josep Lluís Núñez, que admirava gent que ho donés tot per la causa, i així va aconseguir entrar al club.»

«Tant faig, tant cobro»

Al Barça, expliquen, va fer de tot però, molt especialment, es va encarregar de l’equip filial, al qual no només acompanyava en els desplaçaments, sinó que n’estava absolutament pendent. «Es passava el dia dient als nois si necessitaven res i, si necessitaven alguna cosa, que l’hi demanessin a ell, que ell l’aconseguiria», explica un treballador d’aquella època del filial. I, en efecte, l’aconseguia, tot i que tot eren petites gestions, entre d’altres. Però recordo que donava molt la tabarra a Riqui Puig o Mingueza, bé, a tots, posant-se al seu servei».

«Era, diguem-ho així, un empresari gran, típic del franquisme, una excel·lent i bona persona, o això ens va semblar a tots llavors, que feia negociets i coses per amistat, per confiança, perquè l’hi demanava un o l’altre», continua comentant aquest membre de l’staff del filial blaugrana.

«En aquest sentit, quan vaig sentir l’àudio de l’interrogatori de la fiscal a Contreras en el judici del cas Soule, el retrat em va quedar complet, ja que en aquesta declaració, reconeix que no portava la comptabilitat de les seves obres i que tant feia, tant cobrava, fos com fos, cosa que va generar la perplexitat en la fiscal, que va arribar a dir-li : ‘No em puc creure que vostè no portés cap comptabilitat, ¿com sabia llavors què li havia pagat i què li devia?’, li va preguntar. «Algun paper hi havia, sí, però jo sabia el que havia pressupostat, el que havia fet i com m’anaven pagant», va respondre.

I és que Contreras es va dedicar, en efecte, al món immobiliari, a les obres, i tot i que, pel que sembla, li va anar molt bé, hi va haver un moment, cap al 2008, que es va haver de desprendre de bona part, per no dir de gairebé tot, el seu patrimoni per fer front a deutes bancaris importants. «Jo crec que, en aquest sentit, Contreras era un home de formes impecables, que sabia el que es feia i que sempre, sempre, estava amb el poder, fos qui fos el president de torn del Barça i de la Federació Catalana de Futbol, on tenia moltíssima influència i opinió, sens dubte», assenyala un exdirectiu de l’època, dels més discrets que ha tingut el Barça.

Un dia, explica un altre dirigent barcelonista, es van citar, al despatx del llavors president Sandro Rosell, alguns directius barcelonistes i una representació